L'independentisme no es veu per enlloc

Les campanyes electorals incorporen les enquestes que d'alguna manera pretenen avançar resultats i, al meu entendre, ajuden a les majories. Perquè tots sabem que sempre ens agrada anar amb els guanyadors, i si les enquestes ens diuen que hi ha un clar guanyador, per què n'hem de votar un altre? a qui li agrada ser perdedor?

Si hem de fer cas a les enquestes d'avui, el PP guanyarà amb una exagerada majoria, i el partit en el govern obtindria els pitjors resultats de la seva història. Tothom ho veu normal i això encara reforça més els bons resultats del primer partit.

A Catalunya que juguem a cinc bandes, les coses estan més renyides, destacant el gran retrocés del PSC, encara que pugui conservar el primer lloc. La tendència del PP és impressionant i d'acord amb la tendència general, i CIU s'enforteix encara que no pugui arribar a ser decisiu a Madrid, per la majoria absoluta que es preveu del PP.

Hi ha un aspecte, que avui comentava Jordi Barbeta a La Vanguardia, que és el paper que jugarà l'independentisme en el resultat electoral. Si ens creiem les enquestes, l'independentisme a Catalunya traurà un resultat ridícul. La previsió és que ERC, que es ven com el partit independentista, podria perdre un dels tres escons que ha tingut durant la darrera legislatura. CIU, com a grup polític al Congrés, tampoc s'ha manifestat com a partit independentista, sinó que el seu objectiu és el pacte fiscal. Encara que col·loquéssim ICV a la part independentista, tot i el seu previsible creixement, la suma final és ben escassa.

Què vol dir tot això? doncs que els catalans som capaços de sortir al carrer a defensar el nostre dret a l'autodeterminació, però quan podem votar, no es veu per enlloc. Ens queixem dels nostres polítics, però resulta que nosaltres tampoc fem la feina. No n'hi ha prou de sortir un dia a passejar-nos pels carrers de Barcelona, sinó que després ho hem de demostrar votant opcions independentistes. El problema potser el tenim en què no confiem en les persones que configuren aquestes opcions independentistes. Penso amb en Tardà, que està molt bé a Polònia, però a Madrid... 

Podríem pensar que amb el temps n'arribarem a aprendre, però jo hi confio poc. L'experiència ens diu que ens falten líders potents que sàpiguen configurar uns partits forts i cohesionats, amb les idees clares, i ens sobren líders amb massa ego, i poc sentit de la responsabilitat. A veure si d'aquí a quatre anys ho sabem fer millor.