Xifra rècord d'aturats

Avui hem conegut les dades de l'atur corresponent al tercer trimestre d'enguany, i s'ha de dir que han estat més preocupants del que es pensava, però que tampoc ens han de venir de nou. Tot avui, i continuarà, s'han succeït declaracions i explicacions de perquè Espanya ha assolit pràcticament els cinc milions d'aturats, que suposa una taxa d'atur del 21,52%. Que si les retallades, que si la crisi immobiliària, o els reajustaments al sector públic... tothom, amb més o menys coneixement, hi diu la seva.

És clar que amb una política intensiva de reducció de despeses, i cap acció en relació als ingressos, no es pot esperar un creixement de l'economia, sinó tot el contrari. Les empreses no poden col·locar el seu producte i els treballadors van a l'atur, redueixen el seu consum, que repercuteix automàticament en la crisi productiva, i això vol dir més atur.

Si no som capaços d'aturar aquesta inèrcia, provocada per la miopia dels dirigents polítics europeus, resultarà molt complicat sortir de la crisi, i evitar que el nombre d'aturats s'incrementi. Aquesta mania de no tocar els impostos de les rendes més productives, fa que l'administració no ingressi i es vegi obligada a reduir la despesa, que comporta recessió i més atur.

Si la xifra d'aturats és alarmant, ho és també el nombre de famílies en què ningú treballa. Al moment que deixin de cobrar el subsidi d'atur, com podran subsistir? Més persones a la recerca de subsidis especials i per tant més recursos necessaris perquè l'administració els pugui ajudar.

No hi ha dubte que l'administració pública té dues prioritats per als propers mesos, i anys, que són incentivar l'ocupació i desenvolupar una política d'ajuda social, que sigui justa i efectiva. Tot això serà possible si les diferents administracions tenen el finançament adequat, i això és una tasca que ens han de resoldre els polítics en actiu. Qualsevol retard en solucionar aquest problema, només provocarà més dissort i persones en situació d'exclusió social. És una responsabilitat que tenim tots, sense cap mena d'excusa.