Més naixements de mare estrangera

Els ajuntaments continuem parlant de nouvinguts i establim uns programes d'acollida, però el ritme ha baixat. La crisi que patim fa que no sigui tan desitjable l'emigració a Europa. El fet que el ritme es desacceleri no vol dir, però que el moviment migratori tendeixi a desaparèixer. Probablement hi haurà un moviment en totes direccions que si bé no farà augmentar el nombre de nouvinguts, sí que arribaran noves persones a acollir.

No ens podem oblidar del creixement vegetatiu. Les famílies nouvingudes s'arrelen a casa nostra i s'eixamplen. La Vanguardia ens reproduïa un estudi de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), en què es relaciona els municipis catalans ordenats pel percentatge de naixements de mare estrangera. A sis municipis catalans, entre els quals hi ha Manlleu i Vic, més de la meitat dels naixements són de mares immigrants. A Salt el percentatge és del 73,2%

La nostra societat és diversa i no té aturador. Hem d'aprendre a viure en la diversitat i trobar-hi la part positiva. No pot ser que continuem vivint la immigració com un problema, encara que ens comporti feina i sobretot enginy per evitar fractura social. No ens enganyem. El fet migratori és complex. A casa nostra i arreu. Però és el que hi ha i no podem amagar l'evidència ni posar el cap sota l'ala. No tornarem a la situació d'abans, quan tots ens coneixíem, teníem moltes coses en comú i estimàvem el mateix. La diversitat és riquesa i és una oportunitat.

Hem de ser positius, però exigents amb nosaltres mateixos i amb els altres. Tots plegats conformem una societat que ha d'avançar, i necessita unes regles que s'han de complir. No hi ha excuses que hi valguin, i això és un tema pendent. Som un país d'acollida, però no tot s'hi val, i ho hem d'entendre nosaltres, però també els que han vingut, no pas per gust, però que tenen drets i deures.

Als nostres fills no els hi permetem tot, sinó que els ensenyem a respectar un codi de conducta, un saber viure en comunitat, respectant els altres. Això és el que hem d'exercir dins la societat, en la mesura del nostre compromís i responsabilitat. No és fàcil, però és necessari.