Impostos o retallades?

He vist que algun diari pregunta als seus lectors què prefereixen, més impostos o retallades. Suposo que el govern català, però també l'espanyol, no faran cas del rànquing sortint, pel poc valor que es pot donar al resultat. De fet, encara no sé per què hi ha tanta afició amb les enquestes. Quantes vegades no heu rebut un email demanant-vos que voteu tal cosa per contrarestar el resultat d'una enquesta? Això sol ja t'ho diu tot.

Els mandataris europeus s'han obsessionat amb la reducció de la despesa, com a mesura per reduir el dèficit actual, a nivell privat i també públic. No acabo d'entendre com es pot deixar de banda la idea d'una recessió provocada per la poca activitat econòmica. Si no hi ha consum, es redueix la producció i augmenta l'atur.

La picabaralla entre els governs estatal i autonòmic, parlant de les retallades i l'augment de l'atur, no l'acabo d'entendre, però encara entenc menys com ningú no s'adona que la manera de combatre el dèficit públic no passa només pel control de la despesa, sinó també per incrementar els ingressos. La moda actual ha significat una batalla contra l'estat recaptador d'impostos, com a garantia de serveis, i s'han entossudit en abaixar els impostos, però els serveis s'han continuat donant. Ara ens trobem que molts serveis no es poden garantir més, i en lloc de recuperar el nivell impositiu, s'opta per reduir els serveis.

Què passarà si les farmàcies no subministren més medicaments a compte de la Seguretat Social? La gent gran, que són els principals malalts crònics, hauran d'acudir al metge perquè els pugui receptar nous medicaments, fins que aquests també es deixin de vendre. Fins i tot acceptant que s'han de fer retallades, no hi ha altres serveis i despeses prescindibles?

Avui sentia una queixa contra el caos que provoca el seguit de mesures i decisions governamentals, preses de manera des-connexa i improvisadament. Penso que la crisi econòmica no se l'han inventat els actuals mandataris, però tampoc han sabut reaccionar de la millor manera. No és fàcil governar amb un entorn com l'actual, però cal prendre les mesures correctament, després d'una llarga reflexió i tenint en compte totes les conseqüències. Insisteixo amb els ingressos. No els podem obviar.