Xavier Roig, pels peatges

Haig de reconèixer que no sempre he parlat bé de l'empresari i escriptor Xavier Roig, vull dir dels seus comentaris, però tot i així m'agrada llegir-lo.  És una persona a qui li agrada incorporar frases incendiàries, però se li ha de reconèixer que argumenta totes les seves afirmacions i idees.

Avui, a l'article publicat al diari ARA, parlava del corredor mediterrani i subratllava un fet que ja l'he sentit a dir més d'un cop aquests dies, i és la capacitat econòmica del govern espanyol per afrontar la construcció del corredor, tenint en compte que Europa, com a molt, ens pot donar el 10% del seu cost.

Donant per entès que caldria molts anys perquè el govern espanyol pogués iniciar les obres del corredor, defensava la idea de descartar aquesta opció i centrar els esforços per construir la via d'ample europeu, travessant Catalunya fins a la frontera francesa, optant per la inversió privada.

Roig, recorda en aquest escrit, que sempre ha defensat les autopistes de peatge, en països, com el nostre, que són de pas. No hi ha dubte que la seva afirmació va en contra de totes les campanyes organitzades per demanar la gratuïtat de les autopistes, un greuge comparatiu amb la resta d'Espanya.

La seva argumentació és assenyada i és bo no passar-hi de llarg. L'estat com a garant de serveis a la població, necessita recursos per invertir. Quants més serveis vulguem que l'estat ens faciliti, més ingressos necessitarà i per tant caldrà augmentar els impostos. Està bé que defensem que hi hagi un bon sistema impositiu, progressiu en funció de la capacitat econòmica del ciutadà, però no podem pretendre que l'estat ho assumeixi tot. ¿Podria la Generalitat, o la institució que en tingués competència, mantenir en perfectes condicions tota la xarxa d'autopistes necessària per a la comunicació interna i externa del nostre país? Xavier Roig diu que no.

Hi ha molt a dir i a discutir, i totes les opinions són benvingudes, però cal tocar de peus a terra, tant ara, en època de crisi, com en les millors èpoques. La pega que tenim és que des de fa massa temps, la política inversora de l'Estat és errònia, malgastant en projectes faraònics i poc sostenibles, i això mentre hi havia bonança no ens adonàvem, però ara que cal comptar l'últim cèntim, és quan clamem al cel.