Avui, qui s'avorria, ha pogut dedicar una bona estona xafardejant sobre el patrimoni dels diputats i senadors. Potser ha anat bé com a parèntesi, després de tantes setmanes de parlar de crisi, retallades i darrerament la sentència del TSJC sobre la immersió lingüística, que ve a ser una segona part de la retallada de l'Estatut pel Tribunal Constitucional.
He vist que algun diputat ha valorat positivament la transparència i d'altres, com per exemple el senyor Duran, que ho han considerat una simple xafarderia. Personalment considero important que es pugui saber l'increment patrimonial aconseguit durant l'exercici d'un càrrec públic, si és que realment ha existit, més que no pas el patrimoni personal que pugui tenir una determinada persona, molt segur al marge de la seva carrera política.
Una declaració a la presa de possessió del càrrec públic, un seguiment durant l'exercici del càrrec, i una declaració al final, és una bona manera de saber si durant aquests anys hi ha hagut un increment justificat del patrimoni, o bé el salt és prou alt com per mal pensar del polític.
Segurament no hi estem acostumats, i per això el rànquing del patrimoni ha estat tan visitat i comentat. Si el fet esdevé natural, l'expectació també baixarà i, en tot cas, ja seran els mitjans de comunicació els que ens faran notar les estridències.
Els ajuntaments disposen d'un llibre on s'hi relaciona el patrimoni i fonts d'ingressos dels regidors i regidores en el moment de prendre possessió del càrrec, i al final del mandat. En cas de dubtes es pot investigar i entendre que al ser una declaració jurada, el regidor o regidora ha dit la veritat. Més que això...
Si la transparència afavoreix la confiança vers els nostres polítics, benvinguda sigui, però no oblidem que nosaltres, els ciutadans de peu, també hem de col·laborar en aquesta rentada de cara, i jugar net, sense trampes. Perquè els polítics sorgeixen de la societat que entre tots configurem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada