Hem anat a Tavertet per marxar de la xafogor i arreplegar alguna ombra, perquè el sol també picava. Suposo que tots hi heu estat, i fins i tot hi heu fet alguna caminada, des de Cantonigròs, o fins a Rupit, o al pantà de Sau...
A Tavertet es pot menjar molt bé. Can Baumes és un petit restaurant, on t'hi trobes molt bé, perquè han tingut molt gust en la decoració i ambientació de la casa, i el menjar està molt ben cuinat i és variat. A casa ens agrada molt anar-hi. Per a qui vulgui passar-hi més d'un dia, hi ha la casa rural El Quintà, que és molt acollidora.
Tot això no existia quan vaig descobrir el poble. Era molt més petit, sense estiuejants que hi tenen la segona residència. Les cases no tenien aigua corrent i la carretera era criminal. Nosaltres hi anàvem a peu des de Cantonigròs, el meu cosí era el rector, i vivia amb la seva mare, la tieta Antònia. Encara recordo la carn d'olla, i l'hort amb una parra farcida de raïm. La rectoria era molt gran. Ara, una part, l'han convertit en un petit museu.
El poble estava força buit, aquest matí. Es notava que hem entrat al mes de setembre i la majoria d'estiuejants havien tancat la casa. La calor, també, no convidava massa a passejar pel carrer. Suposo que al capvespre haurà sortit més gent de casa, però no gaires, no us penseu! A l'hivern Tavertet, entre setmana, resta molt silenciós, però no perd l'encant.
De tornada hem fet una marrada i hem arribat fins a Cantonigròs, el poble dels estius de la meva infància. També ha canviat molt, tot i que sempre hi hagut més bullici que no pas a Tavertet. També es notava que ha arribat el mes de setembre. Demà, divendres, ja hi tornarà a haver-hi gent: els del cap de setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada