Qui em representa a Madrid?

He sentit a dir que el govern no s'ha atrevit a posar nous impostos als rics. Algú ho havia insinuat atès que avui, divendres, hi havia el consell de ministres setmanal. Tenim, per una banda, un govern que no s'atreveix a posar nous impostos als rics, però no li fa por reduir el sou dels funcionaris. A Catalunya també tenim un govern a qui no li fa por retallar l'estat del benestar i prendre mesures gens propícies per als més desvalguts.

Suposo que aquesta és la moda. En una situació de crisi, tothom ha d'assumir el cost, encara que els que més tenen a perdre, són els que menys risc corren. De sistema progressista, res de res. Ni amb els exemples que ens han donat a França i els EUA, i que comentava l'altre dia.

A tot això suma-li la modificació de la Constitució per la via ràpida, sense consultar-ho al poble (el poder que emana del poble... el poble sobirà...), amb els perjudicis que de ben segur tindrem els catalans (és època de marxa enrere de l'estat de les autonomies). Com podeu veure, tot plegat una mica negre.

He llegit un article d'en Rafel Nadal, a La Vanguardia que m'ha semblat interessant. L'escrit gira al voltant del PSC i la seva relació amb el PSOE. Aquests dies es parla molt del grup propi al Congrés de Madrid, i de la possibilitat de discrepar respecte la posició del PSOE.

Diuen que el Senat és la institució que ha de representar l'estat autonòmic, però no acaba de posar-se en marxa. Coincidiria amb l'articulista esmentat si digués que també al Congrés de diputats s'ha de poder discrepar per sentiment territorial. Algú em pot dir que és inconcebible una discrepància entre un diputat català i un altre aragonès, encara que formin part del mateix grup polític? Pensaran el mateix, per exemple, en relació al corredor del mediterrani i la necessitat de donar-li tot el suport polític? 

Crec que existeix una excessiva por a la discrepància política, com si els partits polítics fossin un conglomerat sense cap esquerda. Entenc que ideològicament hi hagi un acostament que els mobilitzi i faci anar junts, però a la pràctica de la gestió pública... Per què no puc votar un diputat socialista que em defensi a Madrid els meus interessos com a ciutadà, en front d'interessos d'un ciutadà sevillà? Si el diputat socialista escollit a Barcelona ha de votar sempre igual que el seu homòleg sevillà, potser que es deixin de banda les circumscripcions provincials i es creï una sola circumscripció per a tot l'Estat. S'entén? De què tenim por? Puc entendre que Manel Mas em defensa a Madrid? Potser sí, i no en sóc conscient.