L’experiència és un grau

No sé si sou lectors de La Vanguardia i concretament de "la contra". Acostumo a llegir-la, sobretot perquè t'adones de la riquesa que significa conèixer experiències dels altres. No cal ser primeres figures, però sí que té importància ser perseverant i convençut de les possibilitats d'un mateix. El que no s'hi val és ser un subjecte passiu i esperar a veure-les venir. El món és dels cansats, i això ho diu tot.

Avui l'entrevistat era Michael Kazin, professor d'història dels EUA a Georgetown, un jueu novaiorquès i d'esquerres, tal com es defineix. Parla de la política nord-americana i posa èmfasi en una diferència respecte al nostre model en el fet que el President dels EUA té menys poder executiu que un primer ministre europeu, i diu textualment: "La presidència nord-americana no es defineix pel seu poder, sinó pels límits del seu poder".

No cal fixar-nos amb l'exemple que comenta per il·lustrar la seva afirmació, sinó que amb les trifulgues d'aquests dies ja s'ha vist que Barack Obama no fa i desfà el que vol, sinó que està lligat de mans i peus.

Al llarg de l'entrevista parla del Tea Party i de Sarah Pallin, amb un respecte i reconeixement que és bo de llegir, sobretot sabent que ve d'una persona d'esquerres (caldria analitzar l'equivalent esquerranós europeu).

Però a mi m'ha cridat l'atenció un comentari, que l'editor ha senyalat al capdamunt de la pàgina, també, quan es referia als indignats. Kazin comenta que havia militat a Students for a Democràtic Society, i diu "érem tan ingenus que demanàvem a la gent que no votés. Al final, vam aconseguir que sortís elegit... Richard Nixon! És una lliçó per als indignats espanyols."

Aprofitant l'avinentesa que els indignats han tornat a fer acte de presència a Madrid i els han seguit a Barcelona, els diria que és bo tenir present la història dels moviments polítics i les revolucions, i no tornar a caure en la ingenuïtat del passat. Molts estem d'acord que el sistema democràtic ha de canviar. La representativitat, la transparència i la participació són tres valors que cal recuperar, però no ho podem fer des del no-res. Que cadascú faci els seus càlculs i no pretengui esperar miracles. És des de les institucions que les podrem canviar i millorar.