Acostumar-se a la interinitat

Recordo que quan parlàvem d'oficis i professions i sortia farmàcia, comentàvem que estudiar farmàcia i aconseguir regentar-ne una, era un somni per a molts i enveja per a molts altres. Era assegurar-te la vida, amb un nivell d'ingressos espectacular. Aquesta impressió l'he mantingut amb el temps, sense parar a pensar què hi havia de cert i què no, però el cert era que les famílies que coneixia que tenien una farmàcia, eren famílies amb un poder adquisitiu alt.

Aquests dies llegim als diaris que se n'ha tancat tantes, potser perquè l'esmentat negoci no era tal. Ahir, també, una de les mesures "pal·liatives" del govern, anava contra els interessos dels farmacèutics, i també dels laboratoris farmacèutics. Si es contreu la despesa, amb productes genèrics, per tant més econòmics, els marges comercials es debiliten.

Una de les conclusions a que podríem arribar és que avui dia no passa el mateix que abans, i que avui res és segur del tot. Les botigues que vèiem de petits, duraven en el temps. Avui amb pocs anys de diferència, per no dir mesos, veus obrir i tancar una mateixa botiga. Els nostres pares, i fins i tot la meva generació, podíem trobar una feina per a tota la vida. Ara, qui té la sort de trobar feina, no té cap confiança que sigui per sempre. La interinitat és arreu i d'aquesta manera hem d'acostumar-nos a viure-hi. Ni els grans negocis, són el que semblen, ni haver estudiat una carrera no és cap garantia.