Avui apareixia la notícia d'un ciutadà del Maresme a qui varen suplantar la identitat i des de fa un any es troba pres a Itàlia, on va ser extradit per les autoritats espanyoles. No és la primera vegada que succeeix un cas així, i es certifica que hi ha hagut un error d'identificació. No ha valgut la insistència en reclamar una nova identificació perquè es comprovi l'error que s'ha comès. En algunes ocasions, han estat anys i anys els que s'ha passat a la presó, fins que no s'ha sabut la veritat.
Tot això m'ha fet reflexionar sobre la fragilitat en què vivim, exposats a qualsevol risc impensat. Però també m'he preguntat si tothom està exposat a que se'l confongui amb un personatge delictiu, o bé existeixen alguns components que faciliten la confusió. Una vida més o menys marginal, o problemes personals... o simplement és estar al lloc i en el moment inapropiat.
Posem-nos en la situació de la persona a qui s'ha confós, o se li ha carregat un delicte que no ha comès. Què representa per a la seva vida, l'actual i el seu futur? Una situació com aquesta canvia tota la teva vida, i també la teva persona. No pots ser mai més el mateix.
Se'm fa difícil entendre per què hi ha persones que viuen en llibertat i amb càrrecs, quan la seva culpa és evident, i al mateix temps n'hi ha que estan detingudes, sense que estigui provada la seva responsabilitat en l'acte delictiu. Podem pensar que els jutges són humans, però la seva responsabilitat és molt gran, i no es pot badar.
No m'agrada pensar que qui té diners se'n surt més bé, perquè em sembla una blasfèmia. El problema està en que això és més real del que voldríem. Si parlem d'injustícia, normalment és perquè no tothom és mesurat de la mateixa manera. Hi ha qui ho té tot de cara, i molts que sembla que hagin trepitjat merda un dia si, i un altre també.
Reconegut l'error, el deixaran en llibertat i li demanaran disculpes. I això serà cap consol? Com podrà recuperar l'honorabilitat que no havia d'haver perdut mai? Qui li traurà de sobre els mesos de patiment i mal viure en una presó italiana? Podrà recuperar-se per viure una vida com es mereix?
Jo em pregunto, una i mil vegades, per què s'ha trigat tant? per què el món de la justícia és tan lent, i el de la injustícia tan immediat?
L'altre dia m'indignava quan pensava en la mala gestió pública de l'executiu espanyol, l'actual i el del PP, al seu dia. Avui m'indigno pel mal funcionament de la maquinària judicial del nostre país. La societat vol que es detinguin tots els delinqüents el més aviat possible. Aquesta pressió, però, pot portar-nos a empresonar, a la lleugera, persones que són innocents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada