Ahir em vaig indignar, i em direu... santa innocència. Va ser després d'escriure el post i publicar-lo. Fins i tot vaig pensar que podia escriure'n un altre i d'aquesta manera compensar l'oblit de dissabte. Però ho he deixat per avui, perquè hi he pensat una mica més. No massa, perquè tampoc he tingut temps.
Va passar mentre llegia dos articles al diari ARA. De fet es tracta d'un reportatge, una entrevista i un article, sobre dos temes, però amb denominador comú: l'AVE i les infraestructures a Espanya, i el "Diccionario Biográfico Español".
L'entrevistat era Germà Bel, a qui vaig tenir l'honor de convidar, fa temps, a una tertúlia del nostre grup d'Arenys. Una persona que sempre he considerat molt interessant, i que m'imagino desentonava una mica dins el conjunt de diputats del PSC a Madrid.
De fet, si llegiu el seu llibre "Espanya, capital París" de l'editorial La Campana, us en fareu més la idea del que jo pugui dir al post. Llegir, de la mà de Germà Bel, com s'ha fet la planificació d'infraestructures a Espanya, et fa pujar la mala llet (perdoneu-me l'expressió). No hi ha cap tipus de lògica, és purament una actuació de nous rics, per lluir, sense cap mena de criteri que no sigui aquest, lluïment.
Del reportatge i l'entrevista, en treus que som la segona nació amb més quilòmetres de tren d'alta velocitat, només darrere de la Xina i per davant del Japó i França. Això deu omplir d'orgull als senyors Aznar i Zapatero. Sí, perquè no podem només donar les culpes a l'actual president del govern, ja que tot va començar essent president Aznar. El cost per quilòmetre construït i el cost per passatger que l'utilitza, representen una xifra escandalosa. No puc continuar.
I unes pàgines més endavant, em trobo amb l'escrit de l'historiador Borja de Riquer parlant de la Real Academia de la Historia (RAH), que acaba de publicar un diccionari bibliogràfic, totalment subjectiu. On les figures de Franco i Escrivà de Balaguer, són afalagades per un incondicional franquista de l'Opus.
A quin país vivim? Com es poden fer les coses de pitjor manera? Algú m'ho sap respondre? Em fa vergonya, no pas perquè sigui més llest que els altres. Tot el contrari. No tinc aquesta pretensió. El problema de tot es troba en la mala fe d'uns quants, que han subsistit després del dictador, amb les mateixes prerrogatives d'abans. Espanya no ha trencat amb el passat. La transició ha resultat una estafa, i això ho pagarem durant molts anys. Els franquistes han subsistit i han procreat espècies encara pitjors que els originals.
Creieu-me que ahir em costava dormir, i avui, després de recordar-ho, no sé si em passarà el mateix. Si aquest estiu aneu a Madrid, podreu visitar la Fundación Francisco Franco, que està finançada amb diners públics, amb diners vostres, i que, entre altres coses, escriuen la història, en un diccionari que també hem pagat nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada