Estem de festa

És ben bé que sempre n'ha de passar alguna o altra. És difícil que tot surti rodó, i has d'estar previngut per allò que et pugui passar, a tu i als teus, i donar-li la importància que té, i no pas més. Avui, quan ens hem posat en contacte amb la Clara, ens ha comentat que li havien estirat la càmera quan pujava a l'autobús, en sortir de Londres. Sap més greu per les fotos que hi havia a la màquina que per la pròpia càmera. 

Avui a Arenys la colla gegantera i Ràdio Arenys han organitzat una flashmob gegantera, amb uns 90 gegants de diferents poblacions catalanes. La Riera estava plena i les terrasses també. Cal felicitar els organitzadors, perquè no és una cosa senzilla. Després hem tingut l'actuació de la colla castellera els capgrossos, de Mataró, que ja ha esdevingut un costum a la festa major.

Hem passejat riera amunt, riera avall, tal com fèiem quatre anys enrere, abans de ser regidor. Quan podia dedicar temps a la família, i no estava pendent d'alguna cosa o altra. I hem anat fins al braç del port, des d'on es veu el Montseny.

Ningú recorda la Riera potes enlaire. T'adones que la nostra memòria és efímera i això t'avala a l'hora de prendre decisions. No es poden prendre a la lleugera, però si es veu bé, s'ha de tirar pel dret. Les reformes sempre creen molèsties, però a la llarga tothom ho agraeix. Els canvis ens preocupen i amoïnen, perquè en el fons som conservadors, i ens espanta la novetat. 

Demà continua la festa a la vila, però per als que treballem a fora, és un dilluns qualsevol. Arenys, però viu amb més energia. De Sant Joan a l'11 de setembre, Arenys viu amb intensitat les festes, i això és bo, i això és el que es palpa. Procurem que la festa no ens faci oblidar les penúries que passen molt vilatans. No es tracta d'amargar la festa, però ells també són part de nosaltres. Sempre hi ha alguna cosa que ens fa patir, però hem d'aprendre a conviure-hi i, si està a les nostres mans, intentar resoldre-ho.