Per la Riera, avui, no es podia donar un pas. No hi havia vist tanta gent, de temps. La Riera acostuma a ser molt concorreguda, doncs és el punt neuràlgic de la vila, però aquesta tarda, quan hem sortit a fer un tomb, després del dinar de Sant Joan, la Riera estava farcida de gent, passejant per la vint-i-novena fira del solstici d'estiu. Hem de felicitar els organitzadors, que han aconseguit consolidar la fira, i enguany han mobilitzat a tanta gent, el primer dia.
Dit això, i amb el convenciment que no m'he pogut fer ben bé la idea de la fira, m'ha semblat que hi havia una gran quantitat de parades de menjar: formatges i embotits, bàsicament, i poques parades d'artesania. No sé si a la part de dalt, quan ja hem claudicat i hem decidit tornar-hi demà o diumenge, hi havia més artesania, però a la part baixa predominava el menjar.
No és fàcil aconseguir un equilibri de productes exposats, i cada vegada hi ha més persones que es dediquen a anar de fira en fira amb productes alimentaris. De fet, si venen formatges fets a casa, no deixa de ser productes artesans, però potser t'agrada veure més varietat.
Tot i així s'ha de dir, que avui no era el millor dia per aturar-te a badar. En haver-hi tanta gent, un empentava l'altre, i no tenies gaires possibilitats de contemplar els costats. Demà i diumenge, espero que hi hagi gent, però que sigui més fàcil passejar-t'hi.
La Fira és un exemple de les activitats que requereixen pocs recursos, i per tant s'han de potenciar i mirar d'implicar-hi restaurants i bars de la vila, perquè en treguin el màxim profit possible. Lligar la cultura, l'artesania amb l'economia d'una població, no és cap disbarat ni cap blasfèmia. La fira atrau el turisme que la nostra vila pot aspirar i a qui pot oferir tot el patrimoni cultural. No tenim hotels, però podem convidar a passar un dia agradable a la nostra vila.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada