Encara els indignats

Les reaccions pels fets dels indignats violents encara s'han fet notar tot avui. Ara van sortint periodistes i opinadors que diuen que ja ho veien. Però el cert és que durant els primers dies i setmanes de les acampades a les places de les ciutats del país, només parlaven els que hi estaven d'acord. Tots, d'alguna manera, enteníem que hi havia motius per estar indignats, però no tots hem seguit el mateix camí. Alguns hem optat per entrar en política per intentar canviar la manera de fer política. I us diré que no és fàcil i, sobretot, als ulls de molt pot semblar que hem fet com tothom. Però no és cert. La llàstima si no hem pogut crear escola, si no hem sigut capaços de convèncer a altres que han de canviar el sistema. Encara són molts els que es fiquen en política perquè no tenen res més a fer, o perquè necessiten ostentar i els sembla que d'aquesta manera ho aconseguiran.

Penseu, però, que hi ha persones que no busquen en la política, ni enriquir-se ni anomenada. Són uns quants, i que per desgràcia són els que menys es veuen.

Els joves de la plaça Catalunya han dit que ja n'hi havia prou, però no saben trobar la manera de continuar. I ara què? perquè si el que continua és actuar com ho varen fer uns quants davant del Parlament, la seva credibilitat anirà per terra i tot continuarà igual.

Fa uns anys, potser votants de la CUP els hauríem vist a plaça Catalunya, i anys abans, a simpatitzants d'ERC. Però aquests partits han entrat a governar. ERC ja fa temps, però ara també la CUP. A quatre municipis tindran l'alcaldia, i hauran de demostrar que són capaços de governar sense caure en els mateixos errors que els partits a qui han criticat tan alegrament. No és el mateix veure els toros des de la barrera, que trobar-t'hi al davant.