Aquest matí ha tingut lloc, a l'església parroquial, la missa del malalt que cada any organitza la Pastoral de la salut, una entitat de voluntaris que dediquen temps i esforç per fer més amable la vida de les persones malaltes. És l'ocasió per acostar persones de les set residències geriàtriques de la vila per celebrar l'eucaristia junts, i adonar-se que hi ha gent que els estimen i que vol compartir una estona junts.
No cal dir que quan et trobes al mig de persones tan generoses, se't fa estrany perquè és un moviment que va en contra direcció dels temps que estem vivint. No hi ha competició, ni trampes per ser el millor, ni afany de lluïment, ni picabaralles. Hi ha hagut un intent d'incursió electoral, però ha caigut pel propi pes. Tothom estava allà per ajudar i fer agradable l'estona d'unes persones amb dificultats de moviment, amb dependència total i necessitat d'estima.
Quan som negatius parlant de la nostra societat, ens descuidem d'una part que encara té esperit altruista i pensa en el altres. Persones que estimen i són conscients de les mancances i necessitats que hi ha a la nostra societat, i que gaudeix sentint-se útil i ajudar a qui ho necessita.
A casa ho hem viscut des de molt joves, perquè el pare ha passat bona part de la seva vida pensant i treballant per als malalts. Ell va formar part de l'equip que va posar en marxa l'anada a Lourdes del bisbat de Vic, i no hi ha deixat d'anar cap any. Primer ajudant les persones malaltes, i a mesura que s'ha fet gran, acompanyant-les. Enguany, als seus 90 anys, està preocupat per no ser una càrrega per a qui l'haurà d'acompanyar i tenir cura.
El millor desig de totes les persones que aquest matí han estat al costat de la gent gran i amb dependència, és haver aconseguit fer-los feliços i protagonistes de la vetllada. Actes com el d'avui ens fan més humans, i convé no perdre l'esperit de servei, si no volem veure enfonsar-se els pilars de la societat en què vivim.
Permeteu-me que feliciti les persones voluntàries de la Pastoral de la Salut, els amics de la Creu Roja, de Càritas, i tots els que a títol individual han col·laborat en la festa, i m'han permès sentir-me solidari i útil per un dia. Envejo la seva abnegació i espero que tinguin el suport de tothom per continuar en la seva tasca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada