Si no m'equivoco ja ho vaig comentar una vegada en aquest blog. Treballar quinze dies per viure quatre anys. Ara es tractaria de treballar tres o quatre dies més i ja estaria. Perquè hi ha qui se li acumula la feina aquests dies i, amb una mica de sort, podrà viure de la "rifeta" durant quatre anys. També hi ha qui ni tan sols ara va de bòlit. Aquests ho tenen molt ben muntat i dissortadament se'n surten. A vegades la vida no és justa.
A casa nostra segur que podríem trobar exemples de tot tipus, també d'aquells que la feina no se l'acaben i són treballadors de mena, i el que els falla és la imatge, el saber-ho explicar, exterioritzar-ho. A criticar som molts i és molt fàcil quan no tens responsabilitats. És per això que convindria que a l'administració pública hi anés passant tothom, sobretot aquells a qui ens agrada comentar, criticar, explicar... digueu-ho com més bé us plagui.
Aquests dies hi ha qui s'aventura a fer porres sobre el repartiment de les 17 regidories. No sé mai si s'opta per allò que un voldria, o bé per allò que un creu que pot acabar passant. En el primer cas ho tindria molt fàcil, perquè ja m'he manifestat a qui vull d'alcalde, i perquè sigui factible l'equilibri de forces ha d'anar d'una certa manera. És a dir, no convé que qui pugui sumar, sumi. Però si es tracta d'endevinar què passarà, haig de reconèixer que aquesta vegada ho veig més difícil que mai.
Es presenta la CUP, i no té res a veure amb Ciudadanos d'ara fa quatre anys. No em refereixo al missatge, sinó a la credibilitat a la nostra vila. Podria molt ben ser que obtingués suficients vots com per entrar a l'ajuntament. L'altra incògnita és el Bloc Municipal que, al meu entendre, és un experiment estrany, però que pot sortir bé, si més no quant a resultat electoral. Una altra cosa és si pot funcionar durant els quatre anys, no pas perquè els seus membres no en puguin ser capaços. El tercer element a tenir en compte és el PP, que presenta una llista totalment renovada, que pot aprofitar vots que fa quatre anys varen anar a Ciudadanos. I per acabar les novetats hi ha CIU, amb una llista sorprenent que pot ser un miratge. Caldrà veure la fidelitat dels militants i simpatitzants d'ambdós partits polítics, després del cop d'estat del seu cap de llista, amb l'assessorament i guiatge d'un ex, molt competent i experimentat.
La resta de grups ja els coneixem. Els tres han governat, amb més o menys encert. Jo penso que s'ha fet més del que s'ha sabut explicar i del que es reconeix per part dels actuals partits de l'oposició. Tenen la possibilitat d'aprendre dels errors i intentar fer camí novament, per acabar aquells temes que han quedat a mitges, bastant per culpa de la crisi que encara ha de durar uns quants anys. També hi ha la possibilitat que, tot i la meva absència, no sigui suficient per engrescar els tres grups i algú intenti jugar de la mà dels altres. De fet ja va estar a punt de passar fa quatre anys.
Serà l'aritmètica el que decidirà la composició del govern o la proximitat d'objectius? Cal, però uns altres components perquè funcioni: il·lusió, treball i saber escoltar la gent i donar resposta a les seves queixes i suggeriments. En això hi ha qui no ho té gaire clar, i és important, i serem uns quants que els hi recordarem durant els quatre anys de mandat. Arenys necessita 17 persones responsables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada