Si bé aquests dies he manifestat d'anada i tornada que el meu vot a les municipals seria clarament per a en Ramon Vinyes, el partit que representa no podrà comptar amb el meu vot a les eleccions generals de 2012.
En Ramon ha estat un molt bon alcalde, que ha hagut de treballar molt durament contra tota mena de dificultats, amb els dos anys últims agreujats per la crisi econòmica i la disminució dels ingressos. El mandat s'ha caracteritzat per un nivell d'inversions mai vist i de difícil repetició, amb una transformació de carrers cèntrics de la vila, amb la urbanització de la part baixa de la mateixa Riera, però també un gran impuls al treball de Serveis Socials per fer front a la situació d'urgència de moltes famílies, o l'organització de l'Arxiu municipal per posar alguns exemples. Tot plegat ha comptat amb la intervenció directa moltes vegades, d'en Ramon. És ell la persona més preparada per liderar quatre anys més el govern de la nostra vila, i per a ell serà el meu vot.
El PSC, però, té un problema greu de consistència, que haurà de resoldre abans no sigui massa tard. El cos, carisma i valors que atresorava fa uns anys, ha anat minvant amb el perill de quedar en no-res. Se'm fa difícil donar receptes per als que encara, des de dins, es resisteixen a perdre l'essència del partit. La seva posició minoritària no els ofereix gaires alegries, i decisions com les dels 25 ahir al Congrés, només condueixen al rebuig dels catalans i catalanes, al marge del seu sentiment identitari.
No sóc home de partit i per tant no visc ni he viscut la disciplina de vot, però se'm fa difícil la manca de sensibilitat que permet posar el partit per damunt del país. Això, a la meva manera de veure, només té una explicació si el país a considerar no és el que ens imaginem, sinó que hi ha una espanyolització del seu missatge i objectius.
L'actuació dels 25 diputats del PSC al Congrés de Madrid, em recorda els 18 regidors de Barcelona, l'any 1975, a qui se'ls va nomenar els regidors del no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada