Un president inconsistent navegant en el dubte

La notícia del dia ha sortit de la boca del president del govern espanyol. Zapatero no es tornarà a presentar el 2012. L'any vinent, un nou ex a la llista de la nòmina. L'any vinent, un nou assessor d'una multinacional, o no! Precisament Zapatero no ha brillat massa en el camp de les prediccions, ni tan sols davant l'evidència. La seva nota no pot ser massa alta, i el seu currículum no incorporarà gaires mèrits.

La notícia no ens ha sorprès, encara que podia haver estat al revés. Si s'anunciava avui havia de ser per notificar que no es tornaria a presentar, sinó ens hauria deixat més temps amb el dubte. Ara vindran totes les reaccions, de persones afins i dels adversaris. Alícia Sánchez-Camacho ja li ha demanat la dimissió i la convocatòria anticipada d'eleccions. Una exigència, per altra banda ben raonable, tenint en compte les estadístiques que afavoreixen Rajoy com a nou president del govern espanyol. Zapatero, però, ha de donar temps a que el PSOE trobi el millor substitut per encarar les eleccions amb un mínim de garanties. Si no és per guanyar, si més no per no fer el ridícul i evitar la majoria absoluta del PP.

Penso que Zapatero passarà a la història sense pena ni glòria. El seu mandat s'ha caracteritzat pel dubte constant, les promeses no complertes i el suspens en matèria econòmica. Fent un símil del futbol, Zapatero ha fet moltes faltes per culpa d'arribar tard a la pilota. Tothom se li ha avançat, i només ha triomfat en els períodes en què el PP ha fracassat o ho ha fet pitjor. Els seus mèrits són més aviat el fruit dels demèrits del seu adversari.

Entenc al president Mas que faci càlculs a un any vista, per la desconfiança que li mereix qualsevol tracte amb l'actual govern i, sobretot, amb el seu president. Les eleccions de 2012 seran importants per a Mas, però no ho sé si ho seran tant per a Catalunya. La política pactista cada vegada ens ha portat més desenganys. Arriba el moment que cal cops de timó. Un timó de veritat i no el que té penjat el senyor Mas al seu despatx.

Acomiadarem el president Zapatero, probablement agraint-li que hagués vençut les primàries amb el senyor Bono, i hagués endarrerit vuit anys l'entrada al govern del senyor Rajoy. Tret d'això poca cosa més ens quedarà al costat positiu de la memòria. Han estat vuit anys de promeses que ens han fastiguejat.