Quatre anys d’il·lusió i treball

Una de les crítiques que es fa a les persones és el grau d’individualisme i la seva poca implicació en la societat. Ens hem tornat molt crítics, més a base d’insults que d’arguments racionals, i no som capaços de donar el pas i actuar. Som crítics passius que culpem els altres i no reconeixem que qui no fa res segur que no s’equivoca.

Ara fa quatre anys vaig reflexionar molt sobre el meu paper en la societat en què visc. Sempre havia col•laborat en treballs associatius, des de la creació de l’Escola de Música a l’organització del Grup de Debat i Tertúlia. M’agrada la política, però no hi havia entrat mai. És per això que em va semblar que podia col•laborar en la gestió de l’administració local, en alguns aspectes que considerava que calia millorar i que jo hi podia aportar coneixement i temps.

Era un afortunat perquè entrava en un món que ja coneixia, i que molts, amb tota la voluntat del món, el costa entendre. L’administració pública actua de manera diferent a l’empresa privada, hi ha un concepte molt important i que ningú no pot oblidar: es gestionen els recursos dels altres, per la qual cosa se n’ha de donar compte i ser el màxim de transparents possible.

Durant aquests quatre anys he treballat intensament, amb més o menys encert, coneixedor que em devia a la responsabilitat que havia assumit en ser elegit regidor, i comprometre’s, el partit socialista, a governar en un pacte a tres.

El mandat no ha estat fàcil, perquè ens hem trobat amb una crisi econòmica que ha afectat la població, però també l’administració pública. Hem vist reduir els ingressos i en canvi hem hagut d’augmentar l’ajuda social. Trobar l’equilibri no ha estat fàcil, i ha calgut molta serietat a l’hora de gestionar els recursos públics.

Malgrat tot han estat moltes les actuacions que hem dut a terme, algunes de molt visibles i d’altres que es belluguen dins l’anonimat. Gestions que no es veuen però que són indispensables per millorar l’atenció ciutadana i la gestió dels expedients administratius, els presents i els passats.

Vaig assumir el repte de crear el Servei de Recursos Humans que, paradoxalment per a una empresa de més de dos-cents treballadors, no existia. Necessitàvem un servei potent que donés el màxim de servei als treballadors i treballadores de l’Ajuntament, millorant les condicions de treball, fomentant la seva formació i actualitzant la seva retribució, però també exigint el treball i dedicació necessaris.

Per coneixement personal, sempre he respectat el treball del funcionari públic, a qui només se li reconeixen els deures i sovint se n’obliden els drets. El treballador de l’administració no sempre té el suport logístic adequat i el nivell de retribució és, en alguns perfils, molt baix en comparació al mercat laboral. Això va fer que, havent-nos trobat amb un procés inicial de valoració dels llocs de treball, assumís com a repte personal l’elaboració d’aquesta valoració, amb les ganes que el nivell retributiu fos idoni al moment actual.

Les circumstàncies actuals han fet que, abans de finalitzar la valoració dels llocs de treball, que ha estat consensuada entre el govern i representants dels treballadors, un decret estatal obligués a reduir el salari de funcionaris i treballadors de l’administració pública, al voltant del 5%, i no es permetés l’increment de la massa salarial per als exercicis pressupostaris següents.

Malgrat tot, aquest govern s’ha compromès a portar a l’aprovació del Ple Municipal, l’esmentada valoració, deixant en suspens la seva aplicació retributiva fins que la legislació vigent ho permeti. Aquest compromís que ha estat explicitat als representants dels treballadors municipals i als de la policia local, de manera especial, posant fins i tot la data de la seva aprovació, no ha evitat que, durant el mes de març, es pengessin diferents pasquins reclamant la valoració dels llocs de treball, amb sorna i ganes de desprestigiar els responsables polítics, la qual cosa només es pot entendre per l’existència d’uns interessos electorals sindicals, atès que es trobaven en plena campanya.

Tothom és lliure d’expressar els seus pensaments i reclamar els seus drets, però hi ha una cosa que se’n diu responsabilitat, que no permet jugar brut per interessos ocults. El treballador públic, i aquí incloc els polítics, és responsable davant de tots, dels seus actes i no pot utilitzar l’engany per desacreditar els altres, amagant les pròpies misèries que sovint han quedat paleses en l’exercici de les seves obligacions.

Durant aquests anys he viscut mogudes plantejades per interessos personals, en contra de decisions que beneficiaven el conjunt de la vila, i no sempre m’he sentit arropat a l’hora de fer sentir la veu del vilatà. Satisfer les demandes de totes les persones que configuren la nostra població no és fàcil, però això no pot ser excusa per no posar-hi tot l’esforç i coneixement. El benefici que n’he tret ha estat veure acomplertes demandes que s’arrossegaven en el temps i haver contribuït a simplificar i agilitar l’operativa administrativa.

Només puc demanar disculpes dels errors que hagi pogut cometre, però tinc la satisfacció d’haver-me entregat per treballar per al poble que em va acollir ja fa uns quants anys, un poble que m’estimo i del qual m’enorgulleixo.

Article publicat a l'Ametlla d'Arenys, aquest mes d'abril