Per què ha estat un èxit?

És bo sentir-se eufòric si no es perd la capacitat de raonar les coses. En èpoques en què tot ens va en contra, resulta gratificant trobar quelcom amable i que ens animi un mica. Això seria la lectura positiva de la campanya Barcelona decideix, que ha provocat una participació d'un quart de milió de barcelonins, que sumats amb la resta de poblacions, arriba a la xifra de gairebé 900.000 participants, la majoria amb el vot favorable a la independència.

Està molt bé i s'ha de felicitar totes les persones que ho han fet possible, sense oblidar-nos de quin és el sentit real de tot plegat, i intentar fer-ne una lectura gens idealista de què ens espera a partir d'ara. Quan llegim la premsa espanyola observem que els seus titulars coincideixen en afirmar que la campanya ha estat un fracàs. I tenen tota la raó, des del seu punt de vista. Ells només miren les xifres i és cert que aconseguir que et voti només un 20% és un fracàs. Què hi trobem nosaltres per considerar que estat un èxit?

Mobilitzar les persones avui dia és una feina impossible. Les persones que hem assumit algun tipus de responsabilitat i obligacions a tercers, ho constatem cada vegada que aixequem un dit. Aconseguir-ho sense l'ajut de l'administració pública, encara és més difícil. Lluitar contra corrent de molts poders fàctics, encara ho acaba de complicar més.

Per tot això només podem dir que ha estat un èxit. Un èxit relatiu perquè podia haver anat millor, però també molt pitjor. Però no ens podem equivocar amb la continuació, amb el futur proper. La campanya ha estat un parèntesi que tindrà les seves repercussions, però ara ens toca obrir els ulls, adonar-nos que encara som molt pocs els que pensem que la independència és possible, i per tant tenim la tasca d'animar els que encara no ho veuen clar, que són molts!, no ho oblidem.

Si volem convèncer no podem forçar, ni tampoc adormir-nos. Hem d'anar a tocar la fibra, i aquesta és l'economia. Hem de demostrar que som capaços de sortir-nos de la crisi malgrat els inconvenients que patim, entre ells l'expoli fiscal, i hem d'explicar bé com ho faríem si tinguéssim les mans lliures, però res de fantasies, tocant de peus a terra.

Penso que és un error portar al Parlament la votació sobre la independència. Tot allò de positiu que podem treure de la campanya iniciada a Arenys de Munt, se'n pot anar en orris per una visió simplista i poc racional d'un partit, o coalició, minúscula del nostre Parlament.