Les arrels no es perden mai

Avui hem menjat la típica mona de Pasqua a Vic, amb la família. El fet d'estar a tres quarts d'hora amb cotxe, fa possible participar a la tribuna política de Ràdio Arenys i dinar amb el pare i germana lluny del mar. Conservar la tradició i fer-la petar per unes hores. Per cert, el Pirineu s'entreveia molt nevat.

Aquests dies, quan em trobo en família, ho valoro més i em felicito haver pres la decisió de deixar la política activa, la responsabilitat de treballar per a tots. No deixa de ser un pensament egoista i interessat, però penso que ara toca a uns altres, i potser aquells que no s'hi han fet prou, podran tenir una segona oportunitat.

Si fa temps que no heu visitat la ciutat de Vic, us la recomano. Crec que val la pena acostar-s'hi sense necessitat de visitar el Museu Episcopal, ni el Museu de la Pell, o les pintures de Sert a l'interior de la Catedral, ni la llotja del blat, la sala de la columna, l'edifici el Sucre... simplement caminant pel casc antic, observant les façanes de cases monumentals, els carrerons estrets i places empedrades... dinar en algun dels molts restaurants amb què compta la ciutat, donar un volt per la plaça i prendre un refresc en alguna de les terrasses.

De totes maneres, si us agrada l'art us animo a entrar al Museu Episcopal, de nova construcció al costat de la catedral, i pensat per l'obres que havia d'acollir. Us adonareu de la bellesa de les seves peces i la importància en art medieval. També podeu entrar al Museu de la Pell, on us sorprendrà alguns elements fets en pell. Comparteix espai amb la Biblioteca Municipal Joan Triadú, a l'antic convent del Carme.

A vegades fem molts quilòmetres per veure coses que tenim molt a prop. Ja està bé, però no ens perdem el que tenim a casa. Quants arenyencs han visitat Bruges, a Bèlgica, i no han estat mai al museu Marès de la punta? Fem turisme a casa i gaudim del nostre patrimoni.