El PSC als ulls de tots

Japó continua espantat pels terratrèmols successius, avui un de 7.4 graus; joves trastocats cometent homicidis inexplicables, com el de Rio de Janeiro, i les picabaralles entre el govern de Madrid i el català, pel compliment dels pactes assumits.

Zapatero tancarà el seu cicle de 8 anys sense haver aconseguit una política econòmica clara. No és excusa la crisi que hem patit, perquè no li estem demanant èxits, sinó solucions, determinacions, poder veure clar el futur que ens espera. La seva ministra d'Economia actua com si estigués fent mitja amb les veïnes d'escala, i llegint l'Hola. No desprèn cap tipus de confiança. El seu pols de força amb el govern català pot provocar un trencament que algú es pugui penedir.

Zapatero ha malmès qualsevol mostra d'afecte i comprensió que pogués quedar a casa nostra i ha enfonsat encara més la seva reputació com a polític creïble, honest i eficient. Ha donat armes al PP per fer campanya electoral a favor de Catalunya, encara que no ens ho empassem.

El govern català ha de mantenir-se ferm i defensar els nostres drets fins a les darreres conseqüències, i el PSC, si vol continuar existint com a força política significativa, ha de donar suport al govern català, a casa i a Madrid. Ningú es prendrà seriosament l'actuació del PSC si no fa una aposta clara pel nostre país, i no s'enfronta amb els seus col·legues del PSOE. Una postura diferent només pot forçar un canvi de nom i incorporar la "E" d'Espanya.

I a la situació de crisi s'hi ha afegit l'anècdota dels eurodiputats, mostrant la seva cara més negre i interessada davant d'una comunitat sotmesa amb mesures restrictives. No recorden la rebaixa del 5% del sou dels funcionaris? o del 19,5% de taxa d'atur? Amb polítics com la majoria dels eurodiputats, no és estranya la desafecció. En tot cas és estrany que la població no es reveli amb energia. Som massa passius. Encara ho hem de passar pitjor perquè ens mobilitzem i plantem cara a la injustícia que la classe política (no tota) es mostri tan insolidària. 

És curiós com els polítics més criticats són els alcaldes i regidors municipals, quan els seus sous són normals, i en canvi diputats catalans, espanyols o europeus, visquin tan tranquils i tan ben remunerats. La vida, a vegades, no és justa.