Avui tenia clar que volia veure el documental de l'Albert Om sobre l'atemptat a la caserna de la guàrdia civil de Vic, ara fa vint anys. En aquell temps jo vivia a Arenys, des del 83, encara que dos anys després hi vaig tornar per passar-hi set anys, fins al 2000.
Jo no vaig viure la tragèdia, però el fet que hagués passat a la meva ciutat no em va deixar indiferent. No tenia amics entre les víctimes, però sí entre els ciutadans que varen viure directament el drama provocat per ETA. És cert, tal com es diu al documental, que la gent va deixar de parlar-ne. A mi, després, quan hi vaig anar a treballar, no me'n varen dir res. Cada dia passava per davant del solar on hi havia hagut la caserna, però no explicava res.
El reportatge no dóna resposta a la pregunta estrella: per què no s'ha fet cap homenatge fins vint anys després? i potser és el millor, perquè qualsevol resposta seria postissa, ni crec que les persones de Vic vulguin conèixer, acceptar.
M'ha dolgut com ha quedat l'alcalde Codina en aquest documental, i ha estat una llàstima que no hagi aparegut. No crec que se'l pugui culpar de la fredor respecte als fets. La gent de Vic va actuar de manera espontània, abocant-se primer per salvar vides, i acompanyant les víctimes i els seus familiars en l'enterrament, i passant pàgina després com si allò no hagués succeït mai.
El treball de l'Albert Om és interessant i els comentaris i reflexions dels protagonistes, ajuden a entendre, que no respondre, la realitat dels fets i de la ciutat que els va patir. Jo si recordo com era la caserna, però no els motius pels quals hi vaig anar una vegada. La institució no era ben vista, però tothom es va commoure per la tragèdia, amb nou innocents morts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada