Els sindicats d'Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA) han convocat 22 dies de vaga, coincidint amb els dies clau de les vacances de Setmana Santa i de l'estiu. La raó que els ha impulsat a decretar la vaga és la privatització de la companyia i el perill de perdre privilegis. El dret de vaga està reconegut i per tant els treballadors tenen el seu dret a convocar la vaga com a força per reivindicar millores laborals davant la patronal.
Sempre que parlem de vaga en el sector públic, la polèmica està servida. No per ser un servei públic els seus treballadors tenen menys dret a la vaga que els treballadors de la privada, però sens dubte les conseqüències per a la ciutadania són més greus i entren en conflicte amb els seus drets. Discutir qui té més dret que l'altre ens posiciona en llocs diferents, amb difícil solució.
És evident que si els treballadors d'AENA volen tenir més força, no escolliran uns dies qualsevols per fer la vaga, sinó les dates amb més trànsit, més perjudici i que provoqui més problemes al Govern, que haurà de justificar la seva posició davant dels ciutadans i sectors, com el turisme, que es veuen greument perjudicats. Acusar-los de mala fe no té sentit, perquè precisament busquen el pitjor escenari per aconseguir els millors resultats.
Encara falten dies perquè arribin les dates programades, però les reaccions dels ciutadans que ja tenen fetes les reserves de vol, no s'han fet esperar. Tothom demana una solució, i molts, a la xarxa d'Internet, carreguen contra uns treballadors que amb la seva actuació els ocasiona problemes. El govern espanyol ha de treballar de pressa per tal de solucionar el problema que li han posat damunt la taula, i ho ha de fer amb criteri, respectant tots els drets, negociant fins a l'última coma del text a conveniar, i aconseguir que els sindicats desconvoquin la vaga.
La vaga no s'ha d'entendre com un xantatge, davant del qual no hi hauria possibilitat de negociar, sinó l'arma que tenen els treballadors per posar en discussió temes laborals. La discussió ha de ser raonable, racional i amb uns objectius molt clars i defensables. Ens trobem en una situació molt diferent a la de l'any passat, quan els treballadors varen envair les pistes d'aterratge, sense preavís. Però no per ser convocada en forma, es podrà acceptar qualsevol cosa a qualsevol preu. En unes negociacions, ambdues parts han d'estar disposades a cedir. Quan una d'elles s'hi obstina, és quan el resultat és perjudicial per a tothom. Desitgem que no sigui aquest el cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada