El president de la Generalitat ens demana optimisme malgrat la crisi, i no és fàcil davant l’allau de retallades pressupostàries que ens ha anunciat. És evident que la crisi ha fet molt mal, també a l’administració pública, i per tant s’hi ha de posar remei. Probablement tots plegats no hem estat prou eficients d’acord amb l’alerta que se’ns va donar, i ara en paguem les conseqüències. També, per altra part, és molt diferent l’actitud que es pren a un mes de les eleccions que la d’un mes després d’aquestes. La convocatòria a les urnes condiciona el paper que juguen els partits en el poder.
La retallada però, no pot ser proporcional per a tots els serveis i conselleries, sinó que s’ha de prioritzar aquelles de les quals en depenen persones que han perdut la feina, tenen problemes per sobreviure i requereixen una ajuda extraordinària de l’administració pública.
La conselleria de Benestar Social i Família s’ha de reforçar per ajudar-nos a sortir de l’atzucac en què ens trobem, i per això ha de rebre recursos procedents d’altres departaments de la Generalitat que, per un període de temps encara per veure, hauran de fer un sacrifici més gran.
Els ajuntaments, que tenim el contacte directe i immediat amb la població, hem constatat l’augment de la demanda d’ajut per fer front a la crisi. Es tracta de persones que no eren habituals de Serveis Socials, sinó famílies que les circumstàncies els ha portat a viure una situació inimaginable anteriorment. Aquest increment dels recursos per fer front a les noves necessitats, no és assumible per la pròpia administració local si no va acompanyat d’un augment de les transferències d’administracions supramunicipals.
L’anunci del conseller Josep Lluís Cleries d’aturar l’aplicació de la llei de la dependència, és preocupant. Té sentit que es vulgui prioritzar les situacions de més gran dependència, que a hores d’ara pateixen un greu retard, però no és una bona notícia la paralització de les ajudes que necessiten persones amb una dependència menor, però constatable.
En aquest mandat, a Arenys, hem prioritzat l’ajuda social, no només amb ajuda econòmica, sinó també en el treball dels tècnics de Serveis Socials, per a la integració de les persones que la crisi ha deixat de banda, amb assessorament davant els dubtes que s’han creat, i la recerca de solucions als casos concrets de cada persona.
Amb la perspectiva d’un nou mandat municipal, es fa necessari un compromís de seguir en la mateixa direcció, potenciant el tracte amable i professional amb aquelles persones que necessiten d’un cop de mà. No es poden perdre recursos a l’àrea d’Acció Social, ni econòmics ni personals, sinó en la mesura del que sigui possible, intensificar aquest suport.
Projectes iniciats en aquest mandat com poden ser el voluntariat i els pisos d’urgències, l’assessorament sobre habitatge i altres temes, amb base jurídica, les millores del Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) i el Centre Obert, la consolidació de l’equip de Serveis Socials i la seva implicació amb la realitat d’Arenys i les seves institucions, o la creació del Consell de Benestar Social, amb participació de persones i institucions implicades en el treball social de la vila, han comportat una millora en els resultats de les gestions del Servei, i en la satisfacció de les necessitats de la població menys afavorida.
Tot plegat, però, ha d’anar acompanyat de la implicació de tota la població, de manera que les iniciatives per resoldre la problemàtica agreujada per la crisi actual, sigui part del nostre compromís com a ciutadans. Com a vilatans tenim l’obligació de relacionar-nos i aportar el nostre gra de sorra perquè la vida al municipi sigui millor. No podem esperar que tot ho solucioni l’administració, encara que sí que ens hi ha d’ajudar. La consolidació de pols de pobresa i la manca de cohesió social no és simplement un problema per a les persones afectades, sinó que té una repercussió en el total de la població.
Agraeixo sincerament tot el treball que els professionals de Serveis Socials d’Arenys estan realitzant, amb una tensió important i moments crítics fruit de les circumstàncies que vivim, però amb una entrega, dedicació i professionalitat que només mereix elogis de part de les persones que hem pogut constatar-ho. Amb ells és un plaer treballar, malgrat les experiències colpidores que he viscut. No disposem de la vareta màgica, ni de gaires recursos econòmics, però l’enginy i la persistència dels nostres professionals mou muntanyes, i ha fet possible, el que inicialment semblava no ser-ho. Tot això fa que no puguem claudicar, i malgrat les dificultats, hem de ser conscients que estem treballant per a les persones i això ens obliga a prioritzar el nostre esforç i dedicació a aquestes persones que ara ens necessiten, perquè formen part de la nostra vida en societat i no les podem defraudar.
Article publicat a l'Ametlla d'Arenys d'aquest mes de març
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada