Crisi política

No cal posar-se dramàtic, però estem vivint un temps delicat i perillós. Davant l'adversitat que suposa la crisi econòmica i política, ens ho estem agafant molt a la lleugera. Podem ser tan directes com vulguem, defensant el nostre dret a l'autodeterminació, però no podem passar per alt comentaris, sentències i atacs directes. No és per fer-hi broma. Van molt seriosament.

La reacció de certs presidents autonòmics espanyols i el mateix alcalde de Madrid, al resultat de la conversa entre Artur Mas i Zapatero, no és insignificant, ni ho podem resoldre amb quatre comentaris independentistes. El ressorgiment d'Aznar aquestes darreres setmanes, amb les seves dèries intensificades, no és una pura casualitat.

Tampoc podem menystenir les declaracions de diferents polítics del Partit Popular, en relació a la immigració. No es tracta simplement de missatges electoralistes, sinó que contenen un component xenòfob preocupant. Davant les properes eleccions municipals, els partits extremistes estan prenent el relleu als més clàssics. Els extrems es toquen, també en el missatge. És pot caure en la xenofòbia defensant la independència del nostre país.

Ens fa gràcia seguir què passa a les televisions privades espanyoles, a través del programa APM, però no és un divertimento. És un perill latent que encomana les seves idees a les persones més vulnerables, les que tenen una pitjor educació.

Per tot això i més, convindria ser cauts amb el nostre comportament i, sobretot, anar de la mà, identificant l'adversari comú i no treure importància als que ens la tenen jugada. Ara la crisi econòmica ens aclapara, però tot fa pensar que la crisi política durarà més i el 2012 pot ser l'inici d'una època a oblidar.