Mubàrak no cedeix i adopta una estratègia per desvirtuar l'actuació de la població contrària al seu govern. Avui a la plaça Tahrir s'hi ha presentat seguidors del president per lluitar contra els manifestants, per fer més barroera la situació de crisi. No podia ser que la gent es manifestés contra el president i ningú, ni tan sols l'exèrcit sortís en la seva defensa.
Des dels EUA s'ha exigit a Mubàrak que iniciï el procés de democratització del país, preparant la convocatòria d'eleccions i retirant-se de la vida política. Des dels mateixos EUA s'ha acusat Mubàrak de provocar els incidents a la plaça Tahrir, on hi ha hagut almenys un mort, i se li ha exigit que els aturi.
Els diaris es feien ressò d'atacs i robatoris a periodistes estrangers acreditats a Egipte per seguir els esdeveniments. Sens dubte, les noves tecnologies són les grans enemigues del règim dictatorial, perquè descobreixen les seves vergonyes.
Egipte no és Tunísia, i això fa que la sortida de Mubàrak no sigui tan fàcil com la del dictador tunisià. Tampoc la repercussió és la mateixa en ambdós països, i això ho sap prou bé Israel. Ja s'han pogut escoltar veus contra les relacions pacífiques entre Israel i Egipte.
El temps juga a favor del president, perquè no és fàcil mantenir la resistència de la ciutadania. Això és el que sap Mubàrak, i farà els possibles perquè tot plegat es vagi diluint, tornant a la calma i deixar-se convèncer que el canvi pot venir de les mans de l'actual president, que ha declarat que no vol sortir d'Egipte.
Continuarem seguint com evoluciona, sense oblidar que la voluntat del poble egipci encara no s'ha acomplert. Mubàrak espera que la nostra atenció minvi i desviem l'interès cap a un altre cantó. El temps és el seu gran aliat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada