Un referèndum somiat des de fa molts anys

Vivim informats d'allò que ens interessa, o bé només d'allò de què se'ns informa? A vegades ens sembla que estem atents a tot el que passa en el món i no ens adonem que de fet només sabem allò que els mitjans de comunicació volen informar-nos. D'aquesta manera és normal que avui estiguem parlant del Sudan, però haguem estat molt temps sense saber què hi passava, i ara comencem a entendre la relació que hi ha entre les informacions rebudes i els fets informats avui.

Demà hi ha previst un referèndum per decidir si una part del sud del país s'independitza del nord o bé continuen junts. Un referèndum esperat des de fa més de cinc anys, i de milers de morts. No ha estat doncs un acord fàcil ni tranquil, sinó que molta gent hi ha deixat la pell.

Jo em preguntava com era que el nord permetia que el sud, fins ara colonitzat pel nord, pogués votar en referèndum la seva independència. Llegint els diaris m'he assabentat de l'interès del president del Sudan per quedar net de les acusacions que té sobre el seu passat. Em podria escandalitzar, però a aquestes alçades, en política, ja res m'escandalitza. Tenim el primer ministre italià que ens ha fet acostumar a tot tipus de trampes per continuar estant al poder, convertint la política en la seva particular història.

Tot fa pensar que el resultat del referèndum serà favorable a la independència, doncs encara que pobres, prefereixen viure sols que no pas subjectes a la voluntat del nord del país actual. L'exemple del Sudan no ens serveix per a casa nostra, ni seria desitjable haver passat les trifulgues d'aquest país africà. Com es pot comprovar, doncs, totes les separacions vénen precedides de guerres i anys de negociació amb la capital, i és per això que no entenc com hi pot haver persones tan il·luses que es creguin que pot anar d'una altra manera.

Avui moltes persones lamenten la victòria de CIU, després de sentir dir a Mas que calia aparcar el tema sobiranista i dedicar tots els esforços a l'economia. Si això ho hagués dit el president Montilla, moltes persones s'haurien rascat les vestidures, i haurien insultat els socialistes, tractant-los de botiflers.

Cadascú és lliure de pensar i dir el que li sembli, però és bo ser coherent i despert, a poder ser. Necessitem enfortir el país, cohesionar-lo i buscar punts de confluència. Com més valents siguem, més ben situats econòmicament, i amb menys problemes d'atur i supervivència, més forts estarem per renegociar amb Madrid els nostres drets, molts d'ells suspesos per la situació política que vivim.