La columna que ha escrit avui al diari ARA, l'Antoni Bassas m'ha agradat, perquè tot i que està situada als EUA, es pot adaptar, salvant les distàncies, al nostre país, i d'alguna manera puc certificar que la tendència hi és a casa nostra.
Bassas, que titula el seu escrit "La novetat d'aquest segle és la visibilitat de l'odi", ens recorda la violència política patida als EUA, amb els assassinats dels germans Kenedy, o més abans el president Lincoln, per acabar esmentant la retòrica agressiva de la qual es parlava ahir arran dels assassinats d'Arizona.
Bassas escriu "Estem assistint a un procés de demonització de l'adversari, més encara, a la seva transformació en enemic.", i continua "Es tracta de deshumanitzar el rival, de bestialitzar-lo per poder cridar a la cacera col·lectiva sense que ningú se senti incòmode formant part de la gossada." i cap al final afegeix "I els mitjans que es radicalitzen tenen el premi de l'audiència".
Jo també crec que a casa nostra hem sortit de mare, potser no som tan exagerats com els nord-americans, però cada vegada la crítica política s'ha radicalitzat més, i practiquem l'esport de desprestigiar els nostres adversaris, deixant-los en evidència, insultant-los i desacreditant-los. Confonem els termes i veiem els altres com enemics a batre, i en lloc de criticar la seva gestió, les seves idees, passem a criticar la seva persona.
En el poc temps que he viscut la política amb responsabilitats, he experimentat en la pròpia persona i en la d'altres, el menyspreu i l'insult. Puc imaginar què passa amb polítics d'altes responsabilitats, amb molts ulls a l'expectativa, amb multitud de mitjans de comunicació a l'espera per alimentar l'audiència.
Tant de bo que de tot plegat n'aprenguéssim i li donéssim una volta, convertint la discussió política en art i no en guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada