Relleu de presidents

Avui s'ha produït el canvi de president de la Generalitat, amb la confirmació de la notícia que sortia ahir de la conselleria de cultura en mans de l'encara socialista Ferran Mascarell. Mas ha complert la promesa d'incorporar independents al seu primer govern i aquesta tarda ha donat els noms que faltaven. La menys coneguda (la premsa hores d'ara encara no té fotografia per il·lustrar-la) la consellera de Justícia, substituta de Montserrat Tura.

A partir d'avui Artur Mas és el meu president i caldrà seguir de prop, tot desitjant que governi amb responsabilitat i sàpiga fer front a tots els obstacles que es trobarà pel camí, el primer dels quals ja s'han deixat sentir aquest migdia a la plaça Sant Jaume. Em refereixo a quatre exaltats i impacients que reclamaven la independència. Probablement esperaven que Mas proclamés la monarquia independent de Catalunya des de dalt el balcó.

M'agradaria que el PSC posés ordre a les seves files i fos capaç de liderar una oposició constructiva, vetllant principalment perquè no es retalli la despesa social. També  m'agradaria que fos capaç de contribuir en la governabilitat del país, defensant els interessos nacionals davant els atacs forans. 

Ja sé que molts socialistes no han vist bé la decisió de Mascarell, però tampoc se l'ha tractat massa bé darrerament i és lògic que davant el dubte, optés per fer govern. El repte és gran, perquè la història de CIU al govern no destaca per la seva política cultural, i caldrà veure com encaixa la seva formació socialdemòcrata en el govern de CIU.

Dimecres hi haurà la presa de possessió dels consellers i conselleres, i a partir de llavors veurem desfilar molts càrrecs de confiança i alts càrrecs. Hi ha ajuntaments que els estan preparant el lloc. D'altres hauran d'anar a la privada, i alguns potser passaran a engruixir la taxa d'atur. S'apropen dies de canvis, i jo sempre penso que els canvis han de ser per a millor.