El PSC estava cridat a ocupar l’espai de la socialdemocràcia catalanista al nostre país, o si més no som una colla de persones que així ho hem vist sempr. Ni CIU, partit ubicat a la dreta, ni ERC, que malgrat l’E que porta el seu nom, des de la recuperació de la democràcia, mai ha jugat un paper important dins el partit, poden donar resposta a les persones que pensen i creuen des d’una posició socialista, dins el marc d’una nació catalana, amb voluntat estatal.
El PSC, però ha seguit camins tortuosos i amb molts entrebancs. La seva fita s’ha vist moltes vegades escombrada per alternatives poc nostrades, amb una dependència massa estricta al seu soci de partit espanyol.
Potser els que hem vist d’aquesta manera el PSC, estem equivocats, i veritablement el seu component PSOE és el que realment el sustenta. Probablement aquesta pregunta hi ha molts militants i simpatitzants que se l’estan fent avui. I no és una vegada sinó més d’una les que he pogut sentir i llegir que el futur d’aquest PSC en hores baixes, passa per decantar les seves aspiracions nacionals catalanes, i donar sentit i força al seu component socialista dins l’estat espanyol. Quants militants del PSC no trobaran justa la darrera sentència del Tribunal Suprem?
Tot el que ha passat i tot el que es respira i comenta serveix per analitzar quina és la millor sortida de l’atzucac, i quina ha de ser la posició personal davant els canvis i circumstàncies polítiques i socials del moment.
L’espai socialdemòcrata i nacionalista està per ocupar, i això ho pot fer una escissió del PSC, una plataforma d’esquerra catalana o un nou partit polític. Però en temps de crisi no podem estar per experiments. Ens hi juguem massa com per entretenir-nos a fer proves. És per això que cal serietat entre els partits actuals, i saber veure quina és la sortida més airosa que podem prendre, recuperant els nostres valors, els nostres sentiments, i la nostra raó de ser.
El PSC, encara que no l’únic, té molta feina per fer, moltes hores de reflexió i anàlisi, per aconseguir definir quins són els seus objectius a curt, mitjà i llarg termini. Com pensa passar aquests anys d’oposició, contribuint a la governabilitat del país, i quins són els principis i valors que cal defensar i procurar que el nou govern no ignori. Per més que es vulgui dissimular, la disjuntiva Socialista-Català pesa com una llosa, i s’ha d’afrontar d’una manera clara, sense que en quedi cap dubte, i que tots sapiguem què ens espera si ens deixem portar pel seu missatge. Qui ho vol acaparar tot, acaba perdent els papers. Qui vol acontentar tothom, arriba a ser antipàtic als ulls de tots. L’opció ha de ser clara i valenta. La resposta vindrà de manera automàtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada