L'escrit que segueix es va publicar a la revista l'Ametlla d'Arenys, a primers de novembre i per tant encara no havia començat la campanya electoral, però sí la precampanya. La base de l'escrit eren les enquestes que havien anat sortint quant als resultats electorals, i pretenia ser una reflexió sobre la importància d'anar a votar.
Tot i que les eleccions ja han passat i l'escrit ha caducat, l'he penjat al bloc perquè entenc que hi ha algunes idees que encara són vigents i no hi renuncio.
Aquest mes de novembre hi ha convocades les eleccions al Parlament català. L’estadística ens demostra que els catalans ens mobilitzem més per a les eleccions generals que no pas per a les autonòmiques. La raó que s’acostuma a donar és que aquestes interessen menys, perquè hi ha una creença força generalitzada que el que importa són les generals, en què s’escull els membres del Congrés i en conseqüència el govern espanyol. La feina que tenim els catalanistes, independentistes o autonomistes, convençuts, és de convèncer els altres que les eleccions al Parlament català també són importants, i per a alguns més importants. Hem d’engrescar-los a votar pels nostres representants al Parlament, i prendre partit pel govern autonòmic.
Enguany hem vist néixer dos projectes independentistes que finalment es presenten per separat. Dos projectes amb un mateix objectiu: la independència de Catalunya, però amb protagonistes diferents. Aquest fet amplia el ventall d’opcions electorals que vénen a sumar-se a les sis amb representació al Parlament català. Una mostra més de les diferències entre Catalunya i Espanya, on pràcticament només existeixen dues alternatives.
El dia 28 de novembre els catalans i catalanes haurem de decidir si volem un govern d’esquerres o un govern de dretes; si volem un govern federalista o bé independentista. El resultat de les eleccions, però ens donarà no només el tipus de relació amb Espanya que preferim, sinó també la manera com volem arribar-hi i els protagonistes que volem que hi participin. La seva força i el programa que els sustenta. El govern que sortirà dels resultats electorals, haurà d’afrontar, però una realitat més immediata per sortir de la millor manera possible de la crisi econòmica en què estem immersos. No podem defugir el model de relacions amb Espanya, però no ens podem quedar només aquí, perquè hores d’ara hi ha molts catalans i catalanes que al marge de la seva relació amb Espanya, tenen problemes de subsistència, estan a l’atur i no tenen pis on viure.
A vegades ens deixem portar massa pels sentiments i poc per la raó. Hem de lluitar per aconseguir una situació econòmica millor, i si aquesta passa per independitzar-nos, farem bé d’encaminar-nos-hi, però em preocupa que la independència sigui per ella mateixa un únic objectiu, sense cap programa econòmic i social que l’acompanyi, que l’avali. En aquestes eleccions ens juguem el futur del nostre poble, maltractat per l’espoli, per les decisions del Tribunal Constitucional, però no hem d’actuar per venjança, sinó de manera racional, buscant la millor opció. Hem de llegir bé els programes electorals, i descobrir què hi ha d’imaginari i què de realista, de promeses factibles, de programes assumibles. No ens podem deixar enlluernar. Davant del compromís d’emetre el vot, hem de saber destriar el gra de la palla. Decantar-nos per opcions plenament democràtiques, amb programes transparents i participatius, sense falses promeses.
Em preocupa discursos populistes, alguns de xenòfobs i racistes que hem pogut escoltar darrerament. Discursos que engresquen les persones que més pateixen, perquè se’ls promet un paradís inexistent, irreal. Perquè juguen amb la bona fe i innocència dels més febles, mentint sobre la realitat. També em preocupa les veus catastrofistes que intenten fer creure que el model polític i social és un caos, que veuen en lleis com la immersió lingüística o de defensa del català, les culpables d’una desestabilització que no existeix, que neguen les millores socials d’aquests darrers anys de govern d’esquerres i es queden només en la superficialitat de les anècdotes.
És per tot això que hem d’engrescar els nostres veïns i amics, perquè vagin a votar, fent notar la importància de la seva opinió, de la seva implicació en el projecte comú. Hem d’explicar-los que un govern fort a Catalunya, i un Parlament amb ampli suport, són un benefici per a tothom. Perquè no és el mateix aconseguir una representació parlamentària amb el suport del 50% de la població que ser-ho del 70% o 80%. Hem de ser capaços d’engrescar tothom a participar en les eleccions al Parlament català, perquè esdevingui de veritat el Parlament de tots els catalans, on tothom s’hi vegi representat. El dia 28 de novembre anem a votar per Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada