L'E d'Esquerra Republicana

Entremig dels comentaris que han sorgit sobre els resultats electorals i més concretament sobre la desfeta del Tripartit, darrerament ha pres relleu els moviments que hi ha hagut dins d’ERC, amb la dimissió de Puigcercós, o millor dit, amb la promesa de no tornar-se a presentar quan tingui lloc el congrés del partit a la tardor.

De fet Puigcercós conserva l’acta de diputat i a més s’encarregarà de liderar ERC fins al congrés de l’any vinent, per la qual cosa queda molt per veure en què consisteix la seva dimissió o renúncia. Ja vaig dir l’altre dia que era una persona molt jove que difícilment renunciaria a continuar actiu a la política, i de moment ja té la presidència del seu grup municipal al Parlament, fins al 2014, i després Déu dirà.

Llegia a la premsa l’expressió assignada al PSC de les dues ànimes, però en aquest cas referit a ERC. Parlaven de l’E d’esquerra i la C de catalana. Venien a dir que el protagonisme de la C se l’havia emportat SI i Reagrupament, i li retenien l’E. En aquest punt he volgut recordar el que jo conec d’ERC i la veritat que em costa molt de veure-hi una correspondència entre el que jo entenc per esquerra i els militants que jo conec d’aquest partit. Més aviat us haig de dir que d’esquerranosos res de res.

Si resulta poc creïble el seu posicionament a l'esquerra, és molt natural que els seus ulls estiguin posats a SI i Reagrupament, per veure si a les properes eleccions, les municipals, poden fer alguna cosa plegats. Amb el PSC, titllats d'espanyolistes, amb més raó o menys pels mèrits acreditats, l'única via que queda és la nacionalista. Aquesta, però no és única sinó que no cal oblidar el discurs de CIU, ara al govern. 

És ben cert que cada municipi és diferent i en les eleccions municipals pesa més els protagonistes que no pas els partits que es presenten. Se'm fa difícil pensar que Arenys de Mar ERC pugui presentar-se amb SI, observant qui presumiblement aniria al capdavant de les dues formacions. Al nostre municipi és més fàcil la coalició amb CIU encara que pugui significar la desaparició del missatge autòcton d'ERC. Sovint compta més la cadira que les idees.

De ben segur que en altres poblacions, la coalició de partits independentistes, amb la CUP inclosa, pot ser molt més fàcil, però em queda una pregunta sense resposta: on és l'esquerra? Si pressuposo que ERC ha perdut l'E, amb més raó puc afirmar que ni Reagrupament ni SI són portadors del discurs de l'esquerra, sobretot mirant quines són les persones significatives.

Per tot això, penso seriosament que els únics representants de l'esquerra catalana són el PSC i ICV, amb matisos i puntualitzacions. A ICV hi ha un bon grapat de gent que és més ecologista i catalanista que esquerranosa, i al PSC hi ha militants que la C els fa més nosa que servei.
Però per sobre de tot, a les eleccions municipals, encara que hi haurà qui em criticarà, té més importància les ganes de treballar per al poble i les hores i recursos dedicats a la gestió, que el conjunt d'ideologies i creences polítiques. Més aviat resulta evident que qui es perd amb principis ideològics deixa d'actuar per al poble per al qual s'ha presentat a treballar. Més valdria que els vilatans es fixessin amb les persones que els demanen els vots, sense importar-los el partit que els avala, per garantir que siguin les persones que de veritat treballin per tirar el poble endavant, i es deixin de tants consells nacionals i picabaralles internes de partits.

Tindrem temps per anar-ne parlant fins al mes de maig, quan veurem per a quina opció es decanten els electors.