Amb aquestes paraules el Congrés de diputats ha explotat. Les ha dit el cap de l'oposició, el senyor Rajoy, referint-se al ministre de Foment, encara que de seguida ha afegit que aquestes varen ser les paraules de Rubalcaba contra el ministre del PP, Rafael Arias Salgado.
La pregunta que em faig és si al Congrés de diputats, al Parlament o al Ple municipal, els polítics s'han d'insultar o ha de predominar la diplomàcia, encara que sigui totalment fingida, i que tombant la cantonada se'n va tot en orris. Rajoy ha dit que Blanco era un ministre a temps parcial i que calia que posés ordre al seu ministeri.
Sempre hem recordat o millor dit, ens han explicat, la gran oratòria de diputats en temps de la República, i ha sortit a la conversa tot lamentant que ara no passés, que el comportament actual sigui molt barroer, sense gràcia ni massa capacitat oral. No hi ha dubte que és més agradable si la gent es comporta, però també crec que quan hi ha algú que no ha jugat net, els adversaris polítics el puguin castigar anant directe al gra, sense retòrica.
Governar no és fàcil, com tampoc ho ha de ser estar a l'oposició. Tothom té la seva feina per procurar fer-ho bé, i per tant estem a mercè de la crítica, tant si governes com no. També des de l'oposició es pot estar enredant el personal, encara que les conseqüències puguin ser diferents.
El bipartidisme espanyol fa que el líder de l'oposició prengui un gran protagonisme i que el comparteixi amb el president del govern. És fàcil que tot giri al voltant d'un intercanvi sistemàtic d'atacs personals. A més, ni Rajoy ni Zapatero brillen per la seva dialèctica i llavors han de destacar pel lèxic emprat. Sovint quan hi ha cridòries fa l'efecte que siguin criatures barallant-se, i perden molta credibilitat. Potser per això és millor tenir enginy en el diàleg i no caure en l'insult, que al cap davall et posa en evidència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada