Feina de formigueta

Avui aquesta tarda he assistit a la conferència que des de l'Ajuntament hem organitzat dins el cicle commemoratiu dels 75 anys de l'Arxiu Municipal. Si a la primera xerrada parlàvem de l'inici de l'Arxiu d'Arenys, el període 1934-39, avui s'ha centrat en la política i activitat arxivística en el període de la guerra civil espanyola. Tota la planificació arxivística que es va iniciar l'any 1931 es va haver d'aparcar per dedicar-se, de manera urgent, a salvar els arxius de Catalunya, públics i privats, en temps de guerra.

M'ha cridat l'atenció, perquè no ho sabia, que Viladrau va ser un dels arxius-refugis més important de Catalunya. El motiu és perquè Durant i Sampere, responsable màxim de la Generalitat en matèria d'arxius, hi passava les vacances d'estiu, i que el municipi és prou lluny de Barcelona, per evitar els bombardejos.

A l'Arxiu de Viladrau s'hi va guardar els principals documents de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, tot i que aquests estaven gestionats per l'Estat, que hi va enviar persones de la seva confiança per fer-se'n càrrec.

Una de les coses de què estic més satisfet d'aquest mandat, ha estat tots els treballs que hem iniciat a l'Arxiu Municipal. Quan vaig arribar a l'Ajuntament, el 2007, i em vaig fer càrrec, entre altres, de la regidoria d'Administració General, vaig poder observar que l'Arxiu administratiu estava abandonat de manera increïble i fins i tot, jo penso, punible. Des de l'any 1953 els expedients no estaven referenciats i resultava molt complicat poder-los localitzar. La planta baixa de l'Ajuntament, que encara guardava la estructura de residència, amb cuina lavabos i menjador, tenia expedients als armaris i racons. 

Després de les obres realitzades per adaptar la planta baixa a arxiu, i la col·locació d'un parell de mòduls d'armaris compactes, vàrem començar a informatitzar tots els expedients, que a la data d'avui són 12.000 i arriben a finals dels anys vuitanta. Paral·lelament s'ha començat a digitalitzar les fotografies de l'Arxiu, que en aquests moments ja ha arribat a la xifra de 4.000, i fa pocs dies que s'ha començat a digitalitzar els llibres d'actes dels plens municipals que daten de l'any 1599, o la restauració de llibres antics.

Es tracta d'una feina de formigueta, que no es veu ni es nota, des de fora, però que resulta tan important per endreçar la història i permetre treballar amb la documentació arxivada. És una satisfacció personal que m'he permès expressar en aquest post, aprofitant la referència a la conferència que forma part de la commemoració dels 75 anys del nostre arxiu local.