En política no tots són flors ni violes

Avui volia parlar del poc agraït que és l'ofici de polític, i voldria que s'entengués bé. És cert que a la vida política d'una persona poden haver-hi moments feliços i brillants, però en el fons es pateix més del que un pot imaginar des de fora. No és cert que dedicar-se a la política és un "xollo", perquè si fos així hi hauria més esgarrapades per entrar. En un moment determinat, en un procés de creixement pot semblar que tot són flors i violes, però tard o d'hora arriben els disgustos.

Mirem alguns exemples, com poden ser... el futur president de la Generalitat, Artur Mas, que ha assolit la presidència després de molts anys d'estar a l'oposició. Però malgrat l'èxit, no li faltaran problemes i moments en què haurà de prendre decisions difícils i guanyar-se enemics. 

Fixeu-vos amb Puigcercós. Després de molta insistència ha aconseguit estar al capdavant del partit, però just ara quan podia començar a despuntar, ha patit la gran patacada que posa en perill la seva continuació al capdavant del partit, havent rebut la petició perquè plegui. És una persona jove que ha somiat estar al davant, i quan ho aconsegueix li demanen que es retiri, que quedi en un segon pla. No és fàcil de fer el pas, i per això la seva gran resistència a no moure's.

He començat dient que volia parlar... i finalment ho he anat comentant, però l'entorn no era el més idoni després d'una tarda-vespre molt feixuga, gens amable i difícil de pair. He arribat a casa que no tenia ganes de fer res, ni tan sols sopar. Tenia el cap com un embut i les neurones despistades. Si no hagués decidit presentar-me a unes eleccions, m'estalviaria mals de cap... però llavors no podria defensar els meus punts de vista amb la passió que acostumo a dedicar-hi, sense que dubtés dels meus drets per criticar els altres, els que actuen. Si no fas res, no hi ha perill d'equivocar-te. Si actues tens moltes possibilitats de cometre errades. Demà estaré més inspirat.