dimarts, 16 de novembre del 2010

Tancant repetidors

He vist que continuen els episodis sobre el tancament de repetidors de TV3 al País Valencià. El govern valencià insisteix en criminalitzar TV3, i vetlla perquè els seus ciutadans i ciutadanes s'estalviïn de veure una televisió que probablement els portaria a perdre.
Només comparable amb fets que passen en països totalitaris i on no hi ha llibertat d'expressió ni de moviments. Penso per exemple en la prohibició de sortir a recollir el Premi Nobel de la Pau, a la Xina Comunista, o més a prop, en tot el que està passant al Marroc i al Sàhara occidental.
Fa vergonya que un govern del PP que es fa dir democràtic, esmerci tants esforços per evitar que els valencians puguin accedir a TV3. De què tenen por? probablement del que tenen por sigui d'allò que no disposen: de capacitat de diàleg, de llibertat d'expressió...
Algun dia s'estudiarà la València del PP de finals del XX i començaments del XXI, i donarà elements suficients com per constituir un tema de l'assignatura d'història dels nostres alumnes. Serà sens dubte un període obscur, trist de la història del País Valencià; de la decadència dels seus mandataris, al marge de la seva ideologia política.
No em mou escriure aquestes paraules perquè sigui un gran defensor de TV3. És cert que és la cadena que més hores està sintonitzada a casa, però també li sé veure els seus defectes. Tampoc em mou la meva passió pels Països Catalans ni la unitat de la llengua. Si bé entenc que som part d'una mateixa col·lectivitat, amb la diversitat que també ens fa més grans, no mouria un dit per forçar cap valencià a sentir-se català del sud, o membre dels Països Catalans. Sempre he pensat que si ho volen, bé, i sinó no passa res. Tothom és lliure de sentir-se d'on li plagui. Si a la seva llengua l'anomenen valencià i no ho consideren una variant del català, no em preocupa. Que cadascú pensi i estimi allò que vulgui.
És la vergonya aliena la que em fa escriure contra una actitud sense sentit del govern valencià, de qui se'm fa difícil no creure que ells mateixos, quan són a casa, s'escandalitzin del que estan fent. No estic d'acord en prohibir perquè si, i menys de trobar motius inimaginables a tot arreu, però... planyo els valencians, pels dirigents que han de suportar, i ara miro cap a casa, que prou feina tinc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada