Carregar el mort a l'altre

No descobreixo res si dic que ja de ben petits aprenem l'art de carregar el mort als altres. Gairebé no sabem parlar que ja ens acostumem a treure'ns les puces de sobre i assenyalar el germà, l'amic, el company de la guarderia, com a culpable de la malifeta. Aquesta postura no la descuidem i ens segueix tota la vida, a l'escola, a la família, a l'empresa. Nosaltres ho fem tot bé, o gairebé tot, en canvi els altres sí que ens perjudiquen i fan que no tinguem èxit en això o en allò altre.

Segur que a tots ens vénen a la memòria exemples que il·lustren aquesta pràctica i sentiment. Si anem malament econòmicament és perquè el govern ha pres tal mesura o no n'ha pres cap; és perquè la competència està més ben tractada i reben favors; perquè els bancs no ens deixen diners; perquè la gent no té diners per comprar-nos les mercaderies; perquè els treballadors són massa ganduls i no aprofiten tot el temps de feina...

Tenim l'habilitat de justificar tant la culpa dels altres que ens ho arribem a creure i no som conscients que el castell ens l'hem creat nosaltres per justificar les nostres febleses, els nostres errors. Ens pensem que som objectius i que tenim en compte totes les variables i que la conclusió és verídica i irrefutable.

Aquests dies de crisi qualsevol excusa és bona per quedar lliures de culpa. No podem negar que hi ha crisi, però hem de ser capaços de valorar quin és el grau de culpa externa i quina part hem d'assumir, per allò que no hem fet, o perquè el que hem fet no ha estat la millor opció.

Tothom s'ho passa malament? Tothom hi posa el coll, o bé hi ha qui s'ho agafa molt a la lleugera? Hem fet tot el que podíem? Hem fet bé la feina en temps de vaques grasses? 

No podem desatendre ningú, i ens hem d'ajudar mútuament, però està bé de reflexionar per què hem arribat on ara som. Potser ens va enlluernar deixar els estudis per començar a treballar de paleta i guanyar molts diners. Ara no tenim feina i no podem pagar la hipoteca, i encara devem el cotxe que ens vàrem comprar. Potser no vàrem fer les inversions necessàries en el moment oportú, perquè l'empresa es posés al dia, i ara ho paguem car. Potser no vàrem tenir en compte que els costos eren massa alts, i ara amb la recessió no els podem assumir...

No es tracta de flagel·lar-nos, sinó de reflexionar i aprendre de l'experiència. No vulguem enganyar-nos culpant els altres de tot, perquè ni arreglarem la situació, ni aprendrem a resoldre els problemes que puguin tornar a venir si ara ens en sortim. No carreguem el mort a l'altre, sinó que assumim la nostra part de culpa.