Si creiem en la transparència i la participació a la política, les primàries són un bon exemple per posar-ho en pràctica. El nostre sistema polític es basa en els partits polítics que lluiten per assolir el màxim nombre de vots i d'aquesta manera poder governar. La manera com s'estructuren els partits polítics és important de cara el funcionament democràtic, i la lluita interior per assolir els primers llocs demostra la manera de fer i obrar, i conseqüentment la manera de treballar en el model de democràcia, participativa o representativa.
El fet que els noms de les persones a representar-los a les institucions es decideixi en unes primàries, dóna molts punts a favor del partit polític al comptar amb l'opinió de tots els seus militants, i no ser una decisió presa per la direcció. En el cas de Madrid, en què la direcció del partit ha presentat un candidat, incorpora elements de risc, per les conseqüències del resultat, si aquest no és favorable. Es poden fer moltes lectures, però no es pot negar credibilitat al sistema, transparència i participació.
Probablement s'ha estudiat poc el funcionament intern dels partits polítics i la repercussió en el sistema democràtic. Potser ens fixem més en la imatge externa, en la capacitat d'enlluernar o de presentar bé uns ideals, i deixem de banda com s'hi ha arribat.
Arran del rebrot del sentiment nacionalista d'aquesta temporada, han sorgit nous partits polítics amb un discurs engrescador, que diu allò que molts volen escoltar, al marge de les possibilitats per convertir-ho en realitat. El naixement d'aquests partits ha sorgit a partir d'un líder que ha sabut reunir les persones interessades en el projecte, si en tenen, o bé el missatge, si només és aconseguir la independència. La seva capacitat de l'oportunisme els ha situat més o menys amunt del rànquing, i en cas de presentar-se a les eleccions, podran obtenir més o menys vots favorables. Caldrà, però veure quina és la relació interna dels respectius partits, el grau de complicitat, de representativitat i de capacitat d'opinar i decidir de tots els seus membres. En un primer lloc s'ha constituït de dalt a baix, però caldrà veure si la direcció s'inverteix o bé s'estanca en la situació actual.
En el moment d'escriure aquest post, desconec el resultat de Madrid i per tant les conseqüència que una o altra opció podran provocar a dins el partit, però també a l'hora de les eleccions de la propera primavera. El PSOE, com a partit de govern en una situació de crisi, té molts forats que ha de tapar, i s'ha de guanyar molt la gent si no vol passar a l'oposició. Un partit fort, amb unes persones reforçades per unes primàries, els pot millorar la sort i atrevir-se, quan sigui l'hora, a afrontar amb més garanties la decisió de les urnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada