dimarts, 12 d’octubre del 2010

L'esperat cara a cara

Acabo de llegir que el PSC dóna per trencades les negociacions per al cara a cara entre els dos candidats dels partits majoritaris, el president Montilla i el senyor Mas. La condició que el PSC posava era de fer dos debats, un en cadascuna de les dues llengües oficials. Sembla ser que el motiu del trencament han estat les declaracions del dirigent de CIU, el senyor Felip Puig, on acusava el president Montilla d'insultar la intel·ligència, pel fet de voler fer un debat cara a cara en castellà.
El senyor Felip Puig sempre l'he vist una mica impertinent i de no estar a l'alçada de les persones que pretenen dirigir un país, no tant pels fets com per les seves paraules i declaracions. En aquest cas penso que també s'ha equivocat, perquè a Catalunya, encara que puguem defensar a tort i dret que la llengua pròpia és el català, hi ha molts catalans que tenen per llengua materna i d'ús diari el castellà. Qui no ho entengui, que s'ho faci mirar.
No podem ignorar que estem en precampanya electoral i, per tant, tothom pensa i actua en clau electoral. Em refereixo a CIU i també al PSC. Tothom sap què li convé i quina imatge li és més escaient. Això no treu, però que la realitat del país es tingui en compte. No serem més independentistes perquè se'n parli més en els mitjans de comunicació. Només cal donar una volta pel país, per adonar-nos de quina és la realitat. Tenim dret a exigir la independència, com també reclamar un estat federal. No cal que sembli una cosa millor que l'altra en si mateixa, sinó en la concepció i interpretació de cadascú.
Quin mal hi ha que el senyor Mas i el president Montilla facin també un cara a cara en castellà? quins arguments de pes hi ha per trobar-ho fora de lloc? Quants dirigents de primera fila parlen en castellà amb la seva família? Sorprèn? a mi no.
Senyors, siguem coherents i diguem les coses pel seu nom. Si volem ser creïbles i desitgem la participació en les eleccions, no ens enganyem ni amaguem les cartes, perquè el que estarem fent serà augmentar el nombre d'abstencionistes. El país l'hem de construir entre tots i molt malament per aquells que es pensen que són únics i que tot gira al seu voltant. De segur que arribarà el dia que els faran obrir els ulls.
No sé si hi haurà debat cara a cara o no n'hi haurà. Si volen ser honrats i pensar de veritat amb la gent, cal que donin la cara, parlant amb qualsevol de les dues llengües. Si prefereixen l'estratègia, allà ells. El meu vot ja està decidit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada