dissabte, 30 d’octubre del 2010

La coherència del meu independentisme

Avui hem celebrat la castanyada, començant per una exposició política i un posterior debat. En una intervenció del debat s'han referit a mi sense nomenar-me, perquè en més d'una ocasió m'he definit com independentista tot i formar part, com independent, del grup municipal socialista a l'Ajuntament d'Arenys.
Hem menjat castanyes i panellets i he tastat una mica de vi bo i un licor d'herbes d'una companya d'Arenys de Munt. Ha estat una festa senzilla, però simpàtica, sobretot perquè les persones assistents són agradables, també senzilles i de bon cor. Entre queixalada de panellet i castanya hem continuat el tema sorgit, en què jo no hi he intervingut, per no donar més importància de la que realment té.
És cert que des del meu bloc he manifestat la meva condició d'independentista i em semblava que havia quedat clar. També en les votacions al Ple municipal, en què el meu grup municipal ha determinat llibertat de vot, per ser temes d'àmbit no municipal, les meves votacions han estat coherents amb la meva manera de pensar. Malgrat tot sembla que calen més explicacions.
No sóc un independentista convulsiu, ni obsessionat ni malaltís. Tinc altres prioritats que la independència i la primera de totes és aconseguir cohesió social a Catalunya, i defensar els drets dels que pensen com jo i dels que pensen diferent, dels que són independentistes convençuts i dels que parlen castellà i es consideren espanyols. Si aconseguíssim un model federalista que respectés la diversitat dels pobles espanyols, no hi faria cap lleig, perquè el problema que pateixo és la desconsideració vers el meu poble, la meva llengua i la meva cultura, per part de la resta de l'estat espanyol. Si em respectessin, jo estaria feliç.
És més, em preocupa aquells catalans que només pensen en la independència, però són incapaços de presentar un programar per sortir de la crisi, donar feina els que estan a l'atur, i reflotar les famílies que no tenen suficients ingressos per passar el mes. Són uns independentistes insolidaris, que només pensen en ells mateixos i se'ls en fot si els altres pateixen gana. D'aquests independentistes jo no en vull saber res.
El tripartit a nivell català ha fet un esforç considerable per cohesionar el país, després de 23 anys de política de dretes i de diferències socials. Ha fet un treball que els passarà factura a les eleccions. A ERC li han sortit partits més independentistes, però que no tenen experiència de govern, i per tant no toquen de peus a terra. Tot el que aquests partits guanyin a les eleccions, seran vots perduts per a l'anar bé del nostre poble. 
Em vaig presentar com a independent a les llistes dels socialistes arenyencs perquè estava convençut que era el millor grup per fer créixer el meu poble, i acabaré el mandat amb el mateix convenciment, per les proves demostrades, malgrat el que pugui anar escampant el partit principal de l'oposició, que en el seu darrer mandat no va fer ni la meitat de la feina d'ara, tot i les dificultats que representa un govern de tres partits.
Per tot això no em considero incoherent, sinó que he actuat totalment d'acord amb els meus principis, i amb la millor gent possible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada