Catalans a Madrid

Els catalans tenim el costum, jo diria més aviat el vici, de fixar-nos en el nombre de catalans que ocupen càrrecs públics i de relleu a nivell espanyol. Ho fem comptant la quantitat de catalans abans que la qualitat. Sembla com si no ens interessés saber si aquell o l'altre català és representatiu nostre, i ens quedem amb el fet de que sigui català a Madrid, per exemple.

Ho dic pels comentaris de CIU sobre el nombre de ministres catalans en el govern de Madrid, però també penso en el cas de Joan Rossell, si acaba presidint la CEOE. En el primer cas, al tractar-se de política, hi posem més cullerada.

Parlant de Rossell, tot fa pensar que pot acabar essent el nou president de la CEOE, i això tiraria per terra aquell tòpic que ens hem arribat a creure tant de que mai podrà haver-hi un català al capdavant d'una entitat espanyola, cosa que no pensem d'un basc, com podria ser un altre cas.

Malgrat que la política no ha estat al marge de la vida empresarial de Rossell, durant els darrers anys ha despistat una mica, i als ulls de molts ja no porta el segell del PP com anys enrere, potser pel fet de sentir-lo parlar i defensar Catalunya. Tot i així no posaria la mà al foc. En tot cas aquest canvi d'actitud, més moderada, el pot portar a la presidència de la CEOE, i llavors no hi faltarà qui busqui en la seva actuació la mirada de complicitat cap a Catalunya.

Avui escoltant la tertúlia de Catalunya Ràdio, de les 3h de la tarda, m'ha agradat la resposta del diputat socialista, ara no recordo el seu nom, en que defensava com a més important aconseguir resultats per a Catalunya, al marge del nombre de ministres catalans que hi pogués haver. És per això que potser seria bo que minimitzéssim les anècdotes i ens quedéssim amb els fets que poden transformar la nostra societat. La forma és important, però el que més interessa és el contingut.