Val la pena?

Hi ha dies que em vénen moltes ganes de retirar-me a casa i deixar de treballar per a la vida pública. Dies que em sento molt distant de l'aire majoritari que es respira, o potser no és majoritari, però sí el que es fa notar i passa per ser el que domina el món de la política. No és perquè es faci més o menys bé, sinó per la incoherència i interessos en la presa de decisions i declaracions.

Deixant de banda la pràctica rectificadora del govern espanyol, a què ens té acostumats, hi ha actituds de polítics rellevants (no tant per la seva virtut com per la responsabilitat política que tenen) que no mereixen cap tipus de reconeixement ni consideració. I tot s'encomana i arribes a tenir por de convertir-te en un d'ells, si ja no ho ets.

El govern va decidir, massa de pressa, anul·lar la possibilitat d'endeutament dels ajuntaments per a l'any 2011. Fa trenta anys que venim reclamant la modificació del finançament de l'administració pública, que perjudica els ajuntaments, i l'única modificació que obtenim és la prohibició a endeutar-nos. Ara el govern espanyol, una vegada més, ha rectificat i diu que modificarà el decret anti crisi perquè els ajuntaments més sanejats es puguin endeutar.

Estic d'acord en què s'ha de regular l'endeutament, i no es pot permetre que es converteixi en una espiral que no s'acabi mai. Trobo lògic que es fixi un topall a partir del qual s'ha de controlar rigorosament el grau d'endeutament, però el que no es pot fer és anar prenent decisions i rectificant a continuació, perquè el que s'aconsegueix és la desorientació de tots, però també l'enuig dels que surten perjudicats.

Gallardón i Barberà, alcaldes de Madrid i València, han protestat la modificació perquè se senten discriminats. No recordo quines varen ser les seves declaracions quan la mesura del govern abastava tothom. És ara, que hi haurà ajuntaments que podran continuar endeutant-se, que protesten enèrgicament.

Ja entenc que cadascú ha de defensar el seu, però demano seny i coherència. Si el nostre país ha de reduir l'endeutament, hem de fer passes per aconseguir-ho i col·laborar tots. Ningú recorda que els treballadors de l'administració han vist reduït el seu sou un 5% de mitjana? Són els únics afectats per la reducció? N'hi ha prou amb el seu sacrifici?

Tots hem de col·laborar, però no era just que els ajuntaments no poguessin endeutar-se el 2011, perquè significava el caos per a l'administració local. Un ajuntament sense possibilitat d'endeutar-se és un ajuntament sense inversió, i sense poder invertir, la maquinària administrativa local no funciona. El govern va cometre un greu error amb la decisió presa, però ara hauria de vigilar de no tornar a equivocar-se. El deute no es pot tallar en sec, sinó que s'ha de conduir.

No és tan difícil tot plegat si hi ha voluntat d'entesa i d'avançar, al marge de les discrepàncies ideològiques. El que passa és que no tots i no sempre tenim la voluntat d'actuar responsablement i amb esperit de servei. Hi ha dies que això em preocupa tant, que només tinc ganes d'engegar-ho a rodar.