La pau a Palestina ha estat, per a les persones de la nostra generació, una reivindicació constant, omplint, de manera cíclica, totes les pàgines dels diaris i telenotícies. Les negociacions han començat i s'han aturat moltes vegades, i les dificultats per arribar a una solució han estat, fins ara, impediment per aconseguir-la.
La situació no ha estat exempta de curiositats com l'atorgament de premis Nobel de la Pau a negociadors, que en algun cas han sorprès i fins i tot s'ha posat en dubte la seva idoneïtat. Diferents personatges hi han deixat la pell per aconseguir el que en molts moments s'ha previst impossible, i d'altres han manifestat prou motius com per pensar que, en el fons, no hi havia voluntat de solució.
El paper dels EUA ha estat fonamental, i per això la importància del personatge resident de la Casa Blanca. L'altra curiositat és el paper que han desenvolupat els ex-presidents, tots ells ambaixadors de la Pau, malgrat que durant el seu govern hagin impulsat la guerra. M'agradarà veure què fa el senyor Bush.
Amb l'arribada d'Obama a la presidència dels EUA, es varen generar expectatives de canvis en la manera de governar el país, però també de cara l'exterior. Canvis més enllà dels petits detalls que es podien observar entre republicans i demòcrates. Els humans som més innocents del que aparentem.
Obama ha forçat una nova negociació entre Israel i els palestins, que aquests dies comença a caminar. Un nou intent d'aconseguir la convivència de jueus i palestins en una terra reivindicada per tots. Voldria creure que Obama té prou força com per garantir que aquesta vegada vagi seriosament i s'aconsegueixi un acord de pau. El problema no són tant els negociadors, com les parts interessades en que no s'arribi a cap acord, i d'aquests n'hi ha a cada bàndol.
Crec que és important que dediquem una estona de la nostra existència a pensar en el problema palestí, perquè forma part de la nostra vida i no ens en podem desentendre si volem exercir com a persones compromeses amb la societat que ens ha tocat viure. I hem d'atrevir-nos a prendre partit, no pas per veure amb qui estem d'acord, sinó en l'anàlisi de la situació i el rebuig als interessos d'uns pocs que perjudiquen a molts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada