La llei que blindarà els correbous no deixa de ser una excusa per respectar una tradició, al marge de si s'està jugant amb animals, i les conseqüències per a la seva salut. Està molt bé que es reguli tot acte que pot comportar un perjudici per a persones o, com és en aquest cas, a animals. El problema està en la coherència dels legisladors i les justificacions o excuses per defensar una tradició i prohibir-ne una altra.
Sóc conscient que moltes persones no estaran d'acord amb la meva posició, però entenc que si les corrides de toros s'havien de prohibir, tampoc s'ha de permetre els correbous, encara que els seus defensors ho justifiquin perquè en aquest cas no hi ha la mort del bou.
Em sembla de molt poc civilitzats encendre una teia lligada a les banyes d'un bou, i fer-ne escarni. Suposo que qui ho ha vist tota la vida no hi dóna importància, però això no treu que es tracti d'una salvatjada. Si els defensors dels correbous són gent del PSC que també defensava les curses de braus, els entendré perquè són coherents, encara que no ho veuré bé, però si els defensors dels correbous, són d'ERC o CIU, que majoritàriament varen votar en contra de les curses de braus, manifestaré aquí i on faci falta, que són incoherents i només busquen un rèdit electoralista.
No em considero menys català perquè estigui en contra dels correbous, ni més català perquè vaig en contra de les curses de braus. És una qüestió de principis, que intento aplicar-los a tot arreu de la mateixa manera. Si la llei que s'aprovarà regula quins municipis poden continuar organitzant els correbous, també a Catalunya estaven regulades les places que podien organitzar curses de braus. La prohibició, als ulls de molta gent, es converteix en una prohibició política, a partir de la defensa dels correbous. Qui no ho vulgui veure així, que m'ho expliqui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada