La primera dama francesa ha vist com des d'un medi de comunicació iranià se la insultava, tractant-la de prostituta. L'excusa o l'explicació ve donada per les seves paraules de suport a una dona iraniana acusada d'adulteri i condemnada a morir lapidada.
L'insult no té cap justificació i en canvi sí que és recriminable la condemna, sigui quina sigui la falta comesa, per a totes les persones que estem en contra de la pena de mort. Recordem, però que la pena de mort no és una exclusiva dels països musulmans, sinó que en trobem a molts d'altres, amb els EUA al capdavant (alguns dels estats) - ho dic per allò de criticar només als altres.
Deixant clara la meva condemna a la pena de mort, i més tenint en compte la causa, puc entendre que la imatge d'una dona occidental com la Carla Bruni, als ulls de persones musulmanes, amb la consideració que tenen de les dones, pugui resultar xocant i, en medis ultraconservadors, aberrant. Però és allò de ficar el nas on no et pertoca, o defensar els drets humans sigui on sigui.
Tenien dret els pro sahrauís canaris, d'anar al Sàhara (Marroc oficialment) a reclamar la independència del poble sahrauí? És lògic que el govern espanyol no els hagi donat la raó, sinó que s'hagi posat al costat del govern marroquí?
Es tracta de manifestar l'opinió o defensar els drets manllevats? Podem entendre les altres cultures i civilitzacions? jutgem amb els nostres paràmetres, els quals no són fàcilment transportables. És una confrontació de cultures o bé aquestes poden conviure?
No veiem bé els vels ni la burka a les nostres ciutats, però ens costa definir el motiu. És por i en diem racisme? por a la cosa desconeguda, als paràmetres desdibuixats... l'insult a la primera dama francesa s'haurà resolt amb una gestió diplomàtica, i ningú s'exaltarà ni sortirà als carrers a cremar banderes iranianes ni dibuixos del seu president. Cada cultura ho resol a la seva manera i en el seu moment. Les comparacions ens perden i no resolen res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada