L’expulsió dels gitanos

El Consell d'Europa es mostra preocupat per l'actuació del govern francès amb l'expulsió de la població gitana romanesa. Declara que s'ha d'eradicar qualsevol manifestació racista, i recorda que la situació actual no s'hi ha arribat per casualitat, sinó que hi hagut un tracte vergonyant contra els immigrants, que no es pot permetre.

Tot això és molt fàcil de dir, sobretot si no hi som a prop, però al mateix temps que critiquem l'actuació del govern francès, hem de mirar què estem fent a casa nostra i si no podem arribar a tenir una situació semblant amb el temps.

Ningú es considera racista, però analitzant les nostres actuacions, hem de fer molts actes de contrició. Quan les coses van malament la culpa se l'emporta el que menys té, el que no té feina, que viu en un entorn difícil, que és foraster i per tant sense arrels. Confonem, a vegades conscientment, la delinqüència amb la immigració i no recordem els anys en què molts espanyols es trobaven treballant a Alemanya, Bèlgica o França. No recordem aquella època que la font d'ingressos espanyola era compartida entre el turisme i les transferències de diners dels familiars que treballaven a l'estranger.

Ara tenim immigrants que han vingut a casa nostra no pas per turisme, sinó perquè al seu país no tenien feina ni possibilitats de trobar-ne. És normal que en situacions de crisi, com l'actual, es vulgui culpar del mal als que han vingut de fora. Els autòctons que estan a l'atur pensen que és culpa dels forasters que els han tret la feina. És important que siguem objectius i no ens deixem portar ni per l'angoixa ni l'excusa fàcil.

Els gitanos romanesos que França ha expulsat, com a comunitaris, tenen el dret de residir-hi, si més no temporalment, i no és just que se'ls acusi, com a col·lectiu, de ser els culpables de tots els mals. El remei aplicat no és cap solució, i només fa augmentar els sentiments racistes de la societat occidental.