La unió fa la força

Penso que el fet que hagi sortit un Joan Laporta que ens vol salvar, a Carretero li ha anat bé, ja que fins ara li tocava jugar el paper d'excèntric i ja té substitut. Avui llegia unes declaracions seves que m'han semblat molt adients i que poden alliçonar els quatre il·luminats que ho solucionarien tot a la valenta.

Cal un Parlament amb el màxim consens i això no s'aconsegueix creant trenta mil partits independentistes. Si són partits que només proclamen la independència sense entrar en detall de com ha de ser aquesta, i a més no es posen d'acord, no resulta gaire reconfortant ni esperançador. Tot és fruit de les ànsies de protagonisme i d'una manca de maduració política.

Encara falten uns mesos per a les eleccions autonòmiques, no gaires, i per tant hi ha temps d'unir esforços com a única solució per obtenir un ressò que permeti avançar amb els plantejaments sobiranistes. Aquest procés, però ha de partir de la base que els noms i cognoms no tenen importància i sí que en té l'objectiu a assolir. Escoltes ERC per una banda, Reagrupament per l'altra i a Solidaritat Catalana per una altra banda i es fa difícil endevinar si es poden posar d'acord, perquè hi ha massa cares conegudes que volen un lloc a la poltrona. Us imagineu Laporta en un lloc secundari? ha d'anar al capdavant quan no té cap experiència política, ni explica res més que no sigui la independència?

ERC té experiència de govern i sap què vol dir ser al davant de les institucions tot i discrepar en el fons. A ERC, però, li han sortit molts contrincants que els ha mogut les presses per convocar referèndums i tirar pel dret, uns impulsos que poden ser molt atractius però gens reals, si tenim en compte precisament la realitat del nostre país.

Carretero, no havia d'haver marxat mai d'ERC, però també va tenir un cop de geni que potser ara se'n penedeix. Continuarem seguint el serial per veure si hi ha punt de trobada o es van creant divisions. No oblidem que la unió fa la força.