dimecres, 11 d’agost del 2010

Desestabilitzant el país

Benach defensa l'actitud d'ERC des del govern i rep crítiques d'arreu. Diu una cosa sobre el suport a Montilla que reprodueixo "representava una línia de consolidació de la cohesió social del país". Què vol dir amb això? Jo interpreto que va en la línia del que he defensat des del primer dia, i és que Catalunya no està formada només per uns quants independentistes, sinó que Catalunya és més gran i hi ha més persones.
ERC pot ser la gran sacrificada i sense pretendre ser el seu defensor, puc entendre el sacrifici que els pot suposar haver estat al govern. Qui pensi que un pacte amb CIU els hagués beneficiat, està equivocat. Ser independentista governant és molt fotut.
Avui he escoltat les declaracions que feia una emergent socialista quan criticava Mas i es preguntava, o li preguntava amb qui pensava aconseguir el Concert Econòmic que ara predica que és la solució. Cal modificar la Constitució espanyola i es preguntava amb qui ho faria. No crec que el PP o el PSOE estiguin disposats a canviar la Constitució perquè Catalunya pugui obtenir el Concert Econòmic.
Què vol dir tot això? doncs que no es pot ser tan demagog i s'ha de tocar de peus a terra. El problema és que la ciutadania castiga qui diu les coses pel seu nom i es deixa enredar per qui promet impossibles. Llavors ens queixem dels polítics, però els primers que ens equivoquem som els votants.
Algú es pensa que votant Laporta aconseguirem la independència de Catalunya? Hi ha algú que s'ho cregui després de fregar-se els ulls i pessigar-se el braç? Fa quatre dies Carretero ens havia de salvar. Ara ja l'han descartat i és Laporta, el mediàtic ex president barcelonista qui ens conduirà a la independència. 
El PSC pot fer molta feina, encara que estigui jugant i barallant-se contínuament amb la coherència i la contradicció. Té també una gran responsabilitat i no pot defraudar. El PSC no portarà la bandera de l'independentisme, però pot cohesionar un país que actituds individualistes estan desestabilitzant.
Queda molt bé, segons a quins ambients, dir que ets independentista i fer declaracions radicals, però no ens porta enlloc. Jo sempre he declarat que sóc independentista, però no coincideixo tàcticament amb veus estripants que ens porten a mal vendre. No us imagineu com riuran els espanyols davant el fracàs independentista? Jo si, i em dol, perquè crec en la independència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada